Apòstata desficiosa

Dietrich
Bonhöffer, destacat teòleg luterà de la resistència antinazi (penjat
pels nazis amb gran part de la seva família) en català:
http://www.fespinal.com/espinal/catala/visua/ct14.htm

Més

Alguns fets per situar-nos històricament:

5
Juliol 1935: Von Preysing és nomenat bisbe catòlic de Berlín. Opositor
al règim nazi, declarà quan els nazis arribaren al poder: “Hem caigut
en mans dels delinqüents i dels ximples”.

Març 1936: Esquerrans cremen esglésies al centre de Madrid, després del triomf de les esquerres espanyoles al febrer.
Juny:
Léon Blum, primer socialista i primer jueu que arriba a la presidència
francesa, com a cap d’un Front Popular d’esquerres. França prohibeix
els partits feixistes. Un catòlic suís demana orar per la mort de
Hitler, fet que aprofiten els nazis per a una nova campanya
anticatòlica; el cardenal alemany Von Faulhaber (figura clau en la
col•laboració de l’Església Catòlica alemanya amb els nazis i qui
ordenà sacerdot l’actual Papa Ratzinger), en un sermó, declara “que un
llunàtic a l’estranger hagi tingut un atac de bogeria… això justifica
la sospita general contra els catòlics alemanys? Ens sentim ofesos a
causa d’aquest interrogatori de la nostra lleialtat a l’Estat. Donarem
avui una resposta, una resposta cristiana: Homes catòlics, pregarem ara
junts, un parenostre per la vida del Führer. Aquesta és la nostra
resposta”. La Policia Política Bavaresa emet ordres per arrestar tots
els sacerdots que gosen criticar l’ordre pel qual exclouen les
monges de les escoles privades. El General Vicari Buchwieser de Munic
(al càrrec de la diòcesi en absència del Cardinal Faulhaber) mana al
clergat de llegir una pastoral conjunta dels bisbes bavaresos que
critiquen aquesta ordre, mentre el govern mana a la policia que apunti
els noms dels sacerdots que llegesquen la pastoral.
Juliol: Els àrabs demanen també la fi de la immigració jueva a Palestina. Comença la Guerra Civil espanyola.
Agost:
Comencen els Jocs Olímpics de Berlín. França declara una política de
no-intervenció i els Estats Units d’estricta neutralitat a la Guerra
Civil espanyola. Els palestins, aliats amb potències feixistes, ataquen
38 colònies jueves a Palestina. Primeres execucions de les grans
purgues stalinistes.
9•1936: Detencions de rabins alemanys per la
GESTAPO i clausura d’organitzacions jueves. Plans de sectors nazis per
a reestablir l’antiga religió pagana dels teutons, amb detallades
indicacions per a restringir el sacerdoci, nacionalitzar les propietats
eclesials i servar i restaurar els antics monuments.

10•2•1937: Oficials nazis tanquen totes les escoles catòliques a Baviera.
14•3•1937: Publicació de l’Encíclica Papal antinazi Mit Brennender Sorge (Amb ardent procupació).
21•3•1937:
Diumenge de Rams, lligen l’encíclica des dels púlpits de totes les
Esglésies Catòliques en Alemanya. L’han passada de contraban a
Alemanya, l’han impresa secretament i l’han distribuïda per missatgers
per tota la nació. “Amb l’ansietat profunda i creixent desànim” Pius XI
diu que ha observat les tribulacions de l’Església Catòlica a Alemanya,
on el Concordat de 1933 és ara violat obertament, i la consciència del
fidel és oprimida com mai abans. “La creença veritable en Déu, declara,
és irreconciliable amb el deïficació de valors terrenals com la raça,
el poble o l’estat, que són importants en l’ordre natural, però mai no
poden ser la definitiva norma de totes les coses. La creença en un Déu
nacional o una religió nacional, és igualment un greu error. El Déu del Cristianisme no es pot empresonar “dins de les fronteres d’un sol poble, dins del pedigrí d’una única raça”.
A
l’endemà la GESTAPO confisca totes les còpies que troba de l’encíclica.
Prest tanquen i confisquen sense compensació dotze impremtes per
haver-la impresa. Els bisbes i el Vaticà protesten enèrgicament.
El
6 d’abril Hitler ordena la represa dels judicis contra clergues
catòlics per immoralitat (aturats poc abans dels Jocs Olímpics).
12
d’abril: El Ministeri d’Exteriors Alemany envia una nota de protesta al
Secretari d’Estat Papal, Pacelli. que descriu l’encíclica com a crida a
lluitar contra el lideratge de l’Estat alemany i una greu violació del
Concordat. 30 d’abril: Pacelli respon a la nota de protesta alemanya:
“La Santa Seu –declara- que té relacions amistoses, correctes, o com a
mínim tolerables amb els estats d’una o una altra forma i orientació
constitucionals, mai no interferirà en la qüestió de quina forma
concreta de govern un determinat poble considera com al millor adaptat
a la seva natura i requisits. També respecte a Alemanya, ha romàs fidel
a aquest principi i pretén continuar així”.
1 de juliol: La GESTAPO
arresta de nou el pastor Martin Niemöller, líder de l’Església
Confessant Alemanya a Berlín i col•laborador de Bonhöffer, el qual va
descriure la passivitat alemanya davant el nazisme així: “En Alemanya,
vingueren primer pels comunistes, i no alcí la veu perquè jo no era
comunista. Aleshores vingueren pels jueus, i no alcí la veu perquè jo
no era jueu. Tot seguit vingueren pels sindicalistes, i no alcí la veu
perquè jo no era un sindicalista. Aleshores vingueren pels catòlics i
no alcí la veu perquè jo no era catòlic. Aleshores vingueren per mi –i
llavors ja no hi havia ningú que aixecàs la veu”.
“En els últims anys he après a conèixer i entendre el profund arrelament del cristianisme en la vida terrenal; el cristià no és un homo religiosus, sinó un ésser
humà per antonomàsia, tal com Jesucrist l’era… Vaig pensar que podria
aprendre a tenir fe, intentant dur a la pràctica una mica així com una
vida santa… Més tard em vaig adonar, i és del que seguesc convençut
fins a avui, que únicament en aquest món pots aprendre a tenir fe” “una
església és una església, quan existeix per a aquells que no hi
pertanyen”. Dietrich considera que l’Església té una “obligació
incondicional envers les víctimes de tot sistema social, fins i tot si
no pertanyen a la comunitat cristiana” (Dietrich Bonhöffer).
Al
setembre del 1937 la GESTAPO clausura el seminari clandestí de
Finkenwalde. A Bonhöffer li prohibeixen predicar, ensenyar i finalment
parlar en públic. Alhora li anuncien el perill de ser reclòs en un camp
de concentració: “Donen per descomptat que callaré. Senyor, som febles,
però mirem devers Tu”.
Al novembre, 27 exalumnes d’en Dietrich ja han estat detinguts.
18
novembre: Un càrrec catòlic rebutja donar permís perquè el Ministeri
d’Afers Eclesiàstics consulti arxius diocesans sobre conversions jueves
i matrimonis mixtos “en camps de secret pastoral”. Fins al moment,
l’Església havia cooperat amb el govern tot assenyalant i separant els
d’origen jueu. Però ara quan els catòlics d’origen jueu es veuen
amenaçats, l’Església Catòlica ja dubta. Tanmateix, fins i tot llavors,
continuaran revelant els noms de no-catòlics d’extracció jueva durant
tots els anys de guerra, quan el preu de ser jueu és la deportació i la
mort).
“Tampoc no és pas arribat el moment (de regeneració) dels
nostres països (occidentals): és menester que hi passi la guerra, que
ja no pot trigar gaire, l’han merescuda tant que és inevitable. Després
potser escampi l’horitzó. I per ventura arribi un temps en què deixin
de semblar rebels a tota llei civil i enemics del gènere humà els
qui volen fonamentar llur pau damunt els principis de la jus´ticia i de
la caritat” (Giuseppe Giovanni Lanza del Vasto, 1901-1981, deixeble
cristià europeu de Gandhi, poc abans d’esclatar la 2ª Guerra Mudial,
hivern 1937-38).

3-9 Maig de 1938: Hitler visita oficialment
Mussolini a Roma, però no envia cap salutació de cortesia al Papa, com
seria normal.
7 de setembre: Pius XI, durant una recepció de
pelegrins catòlics belgues, condemna la participació de catòlics en
moviments antisemites i diu que els cristians, descendents espirituals
del patriarca Abraham, són “espiritualment semites”. Aquesta declaració
és censurada per tots els diaris italians, inclòs “L’Osservatore
Romano”.
7 d’octubre: Les joventuts hitlerianes ataquen el Palau episcopal de Viena.
7 novembre: Un exiliat jueu de 70 anys mata un diplomàtic alemany a París, això serveix de pretext per a una enorme campanya antisemita sobre la suposta “conspiració jueva mundial”.
8
de novembre: Himmler en una reunió selecta de líders de les SS a Munic
diu que en 10 anys hi haurà no sols una lluita entre nacions, sinó
també una lluita ideològica contra els jueus, maçons, marxistes i
catòlics a escala mundial.
9-10 de Novembre: Kristallnacht, un progrom general contra els jueus alemanys, amb 36 assassinats i 20.000 arrestats.
Novembre: Com a reacció a la Kristallnacht els Estats Units obren parcialment les fronteres a refugiats jueus.
31•12: Un informe intern de les SS diu que el 22’7% són catòlics malgrat les pressions perquè abandonin l’Església Catòlica.
Poc
abans del començ de la Segona Guerra Mundial es realitzen moltes
reunions clandestines de l’Església confessant (de la Resistència
antinazi), a part dels detinguts, uns altres se n’han d’exiliar.
Aquesta part de l’Església, encara que poc nombrosa, era una part important de l’oposició del cristianisme alemany contra la barbàrie nazi.
Si
al 1937 comencen les primeres tensions fortes entre el III Reich i
l’Església Catòlica, ara augmenten a causa de l’enquadrament obligatori
del jovent catòlic dins les Joventuts Hitlerianes.

El 1939 el
pastor i teòleg evangèlic D. Bonhöffer s’uneix a un grup clandestí de
la resistència, amb alts oficials, amb base a Abwehr, l’Oficina
d’Intel•ligència Militar, encapçalats per l’almirall Wilhelm Canaris,
que volien enderrocar el règim nazi. Fins al seu arrest wn 1943 hi
mantindrà contactes clandestins.
14 de gener 1939: El papa Pius XI
urgeix als diplomàtics estrangers al Vaticà per concedir tants visats
com puguin a les víctimes del racisme alemany i italià.
Gener-Febrer
de 1939: Devers el desè aniversari del Tractat Laterà, Pius XI prepara
un discurs del qual es diu que condemna el totalitarisme en els termes
més durs. Després de la seva mort (10 de febrer), el seu successor, Pius XII, decideix no fer el discurs.
21
Setembre de 1939: El Cardenal August Hlond, Primat de Polònia, arriba a
Roma i personalment informa al Papa sobre les atrocitats alemanyes
contra sacerdots catòlics a Polònia. La ràdio del Vaticà i
“L’Osservatore Romano” conten la història al món.
24 de setembre
de 1939: Komandos nazis calen foc a les sinagogues de tot Polònia. Els
alemanys acusen els jueus de posar dels focs i imposen multes enormes a
les comunitats jueves. (Edelheit)
Octubre- Novembre de 1939: 214
sacerdots polonesos són executats, entre els quals tot el capítol
catedralici del bisbat de Peplin.

1940: Von Preysing, bisbe
catòlic de Berlín, ordena pregar a totes les esglésies de la seva
diòcesi per 30 clergues detinguts a Prússia pels nazis.
11 Agost 1940: El cardenal Bertram protesta oficialment per part dels bisbes alemanys pel Decret d’Eutanàsia a la Cancelleria de Reich: “Tal destrucció de l’innocents
no sols viola la llei moral cristiana, sinó que ofèn el sentit moral
del poble alemany i amenaça la reputació d’Alemanya al món”.
12
novembre 1940: Göbbels escriu al seu diari: “Llarga conversa sobre
vegetarianisme i la religió a venir amb Hitler. El Führer és totalment
coherent en aquest tema i té tots els arguments preparats”.
Efectivament, Hitler preparava, en tant que depenguera d’ell i puguera,
una religió “germànica” els models de la qual eren el paganisme
germànic antic i la Jihad islàmica

17 de setembre de 1941: El
Cardenal Bertram instrueix els bisbes alemanys sobre els mètodes per a
tractar el “problema” dels catòlics “no-aris”. Suggereix d’utilitzar
l’amonestació de St. Pau als romans i als Gàlates: “entre els qui
creuen en el Crist no hi ha ni jueu ni grec, perquè tots són un en
Jesucrist” (Romans 10:12, Gàlates 3:28).
29 de setembre de 1941:
Més de 30.000 jueus són metrallats a Babi Yar, un barranc a les
rodalies de Kíev, per una escamot d’assassins de les SS ajudada per
milicians ucraïnesos.
1 d’octubre: A l’Arxidiòcesi de Posen a
Polònia, han assassinat 74 sacerdots catòlics o bé són morts als camps
de concentració, i 451 han estat internats en presons o camps. De les
441 esglésies d’aquesta diòcesi només 30 són encara obertes per als
polonesos.
23 d’octubre de 1941: El rector catòlic Bernhard
Lichtenberg, contrari a l’agitació antisemita i que continua fent una
oració diària pels jueus, és finalment arrestat i torturat per les SS.
Lichtenberg afirma que la deportació dels jueus és irreconciliable amb
la llei moral cristià, i demana que el deixen acompanyar els deportats
com a llur assessor espiritual. Serà condemnat a dos anys presó per
“abús en el púlpit”.
Octubre 27: El bisbe Berning informa al Cardenal Bertram que la Gestapo ha rebutjat la seva petició de permís per permetre als catòlics
jueus portar l’Estrella de David dins l’Església. El Bisbe de Limberg
informa el Bisbe Wienken, a Berlín, que el transport de jueus des de
Frankfurt més d’hora en el mes havia inclòs catòlic “no-aris” als qual
no havien concedit cap tractament preferent. Llur destí era
especialment trist, deia, perquè eren considerats pels altres jueus com
a apòstates (oportunistes). Harold H. Tittmann, ajudant de l’emissari
especial de Roosevelt al Vaticà, intenta d’aconseguir que el Papa emeti
una protesta pública contra l’afusellament d’ostatges en massa. Li
responene que no ho poden fer ja que faria perillar la situació dels
catòlics alemanys.
30 d’octubre: El bisbe Wienken informa al Bisbe
Hilfrich de Limburg que les negociacions pel que fa a les deportacions
de catòlics “no-aris” han començat en els nivells més alts.

“Allò que estan intentant, si fos possible, és destruir el cristianisme en Alemanya durant el lapse
d’aquesta mateixa guerra, abans que no retornin els soldats…” (Pastoral
col•lectiva de l’episcopat alemany contra el Règim Nazi, 1942).
Durant
1942 un nombre d’oficials catòlics que són a Rússia i a Polònia
informen l’episcopat de les massacres dels jueus. Un oficial, Dr.
Alfons Hildebrand, duu un permís especial de la seva unitat prop de
Minsk per comunicar les massacres que havia presenciat al Cardinal
Faulhaber. El Dr. Joseph Müller, un oficial del Servei d’Intel•ligència
Militar de Canaris i confident del Cardenal Faulhaber, també manté
l’episcopat ben informat de les atrocitats sistèmiques comeses a
Polònia. Una altra font d’informació era Dr. Hans Globke, un catòlic i
alt funcionari del Ministeri de l’Interior a qui confien temes racials.

27 de gener: Rosenberg amb l’acord de Bormann, publica una ordre prohibint qualsevol debat sobre qüestions religioses en el treball d’adoctrinament ideològic del Partit nazi.
30
de gener: Hitler, al Palau d’Esports de Berlín, reafirma la seva
amenaça de preguerra a tomb dels jueus, repetint que “el resultat
d’aquesta guerra serà la completa anihilació dels jueus”.
18 de
Març: Martin Bormann publica una ordre que declara que una lletra
presumptament escrita per Werner Mölders, el número u de la Luftwaffe,
com a falsificació, i ofereix una recompensa de 100.000 marcs per
qualsevol informació que dugui a la detenció de l’autor. Els nazis es
preocupaven perquè en aquesta lletra, Mölders informava amb orgull que
els catòlics, a causa de la seva dedicació, finalment estaven essent
acceptats com a alemanys de ple dret i gaudint del respecte dels qui
abans se n’havien burlat com a de gent dòcil i d’un altre món.
4 de juliol 1942: En una conversa secreta enregistrada per Bormann, Hitler declara, “una vegada que la guerra s’acabi posarem un ràpid final al Concordat”. Les subvencions
financeres seran immediatament suprimides i els comptes pendents (amb
l’Església Catòlica) aclarits. Fins a llavors s’ha d’evitar qualsevol
provocació.
28 d’Agost 1942: Abetz informa al Ministeri d’Afers
Exterior alemany que el Nunci Papal, sense invocar l’autoritat de la
Santa Seu, havia demanat a Laval (del govern de Vichy) de controlar la
severitat de les mesures contra els jueus en les deportacions en massa
que havien començat feia poca a França.
24 de desembre: El papa Pius
XII fa una altra de les seves crides per una conducta més humana en la
guerra, durant un llarg missatge de Nadal per la Ràdio del Vaticà. La
humanitat, diu, està en deute amb “centenars de milers de persones que,
sense culpabilitat personal, de vegades sense cap altra raó que la seva
nacionalitat o origen, eren condemnats a mort o exposats a un
progressiu empitjorament de llur status”.

22 de febrer de 1943:Sophie School, el seu germà Hans Scholl i Christoph Probst tres membres fundadors de Die Weise Rose (La Rosa Blanca grup cristià d’oposició al nazisme que havia fet tasques d’agitació contra el règim a la Universitat de Munich) són decapitats quatre dies després de ser detinguts. En mesos posteriors Alex Schmorell, Kurt Huber  i Willi Graf del mateix grup seran també executats.

27 de febrer 1943:
En el curs de la deportació dels últims jueus alemanys, la GESTAPO
arresta, a Berlín, 6.000 marits cristians “no-aris” casats amb dones
“àries”. Llavors s’esdevé una reacció inesperada: les mullers segueixen
llurs marits al lloc de detenció provisional i es posen durant unes
quantes hores a cridar i protestar a favor de llurs marits. Amb el
secret de la maquinària de destrucció amenaçada, la GESTAPO allibera
els marits •no-aris”.
Maig 1943: Els bisbes catòlics holandesos
prohibeixen als policies catòlics de col•laborar en la detenció de
jueus, encara a costa de perdre els propis llocs de treball.
2 de
Juny: El Papa comunica al Col•legi Cardenalici que ha prestat especial
atenció a la difícil situació dels qui segueixen essent objecte
d’empaitament a causa de llur nacionalitat i ascendència i que, sense
culpa personal, són sotmesos a mesures per a anihilar-los. S’ha fet
molt per aquests dissortats, diu el Papa, que encara no pot ser
descrit. Cada declaració pública ha hagut de ser acuradament calculada
“en interès dels qui pateixen, a fi que llur situació no es torni sens
adonar-nos-en, encara més difícil i insuportable” Dissortadament, hi
afig, els motius de l’Església per la compassió i el manteniment de les
normes elementals d’humanitat ha trobat portes “que cap clau no podia
obrir”.
26 de juny: El bisbe catòlic de Berlín, Von Preysing envia
de paraula per missatgers als altres bisbes que el decret sobre divorci
ha estat novament ajornat. Demana als altres bisbes d’escriure lletres
a tots els ministeris del govern nazi per demanar amb llenguatge
contundent sobre on paren els deportats, i demanant cura pastoral dels
cristians “no-aris” tot amenaçant amb una protesta pública. “A banda
d’això, hom deu parlar clarament de les atrocitats infligides als jueus
en general”.
19 d’agost 1943:
Lletra pastoral conjunta dels
bisbes alemanys recordant als fidels que l’assassinat d’innocents està
malament fins i tot si ho fan les autoritats i “presumptament” per al
bé comú, com en el cas d'”homes de races i origen estranger”. Els
bisbes criden a l’amor envers “aquells humans innocents que no són de
la nostra gent i sang”, i “envers els reinstal•lats” (és a dir, els
deportats a camps de concentració i extermini). En la pastoral no fan
ús dels termes “Jueu” o “no-ari”.
10 d’octubre L’administrador
provincial de l’àrea de Regensburg informa que la unió lletra pastoral
des dels bisbes el 19 d’agost que reprova l’assassinat d’innocents no
ha tingut cap efecte durador. Escriu: “La població para escassa atenció
a tals declaracions arriscades i carregades d’estipulacions”.
15-16
d’octubre: Els nazis comencen a detenir jueus a Roma. Però prèviament
els nazis amenacen de prendre 300 ostatges de la comunitat jueva a no
ser que
els lliurin 50 quilograms d’or (equivalent a 56.000 $ U.S.)
durant les pròximes 36 hores. Els jueus poden sols reunir 35
quilograms, i aleshores el Rabí major, Israel Zolli, demana i rep un
préstec del tresor del Vaticà per cobrir el que hi faltava, amb el vist
i plau papal).
16 d’octubre: El General Stahel, comandant militar
alemany de Roma, rep una lletra signada pel Bisbe Hudal, cap de
l’Església Alemanya a Roma, en la qual diu que “Us quedaria molt agraït
si donàsseu ordre immediata d’aturar aquests arrests (de jueus) a Roma
i la seva rodalia; temo que, altrament, el Papa hi haurà de
posicionar-se obertament en contra i això afavorirà la propaganda
antialemanya com a una arma contra nosaltres”.
18 d’octubre: Més de
mil jueus romans, més de dos terços d’ells dones i nens, són enviats al
centre d’extermini d’Auschwitz. Només 14 homes i una dona en retornaran
vius després de la guerra. 7.000 dels 8.000 jueus romans evitaren
la captura desapareixent i amagant-se. Aproximadament 4.000 d’ells, amb
el coneixement i aprovació papal, trobaren refugi als nombrosos
monestirs i cases d’ordres religioses a Roma. Unes quantes dotzenes
trobaran protecció al Vaticà mateix.
25 d’octubre: El sacerdot
jesuïta Alfred Delp, membre de la resistència alemanya, explica a
sacerdots a Munic que el silenci de l’Església sobre el que estan
patint els polonesos i els jueus i sobre els horrors comesos als camps
de concentració amenaçarà l’acceptació de l’Església a la nova Alemanya
de després de l’ensulsiada del règim nazi.
Novembre de 1943: El Dr.
Gertrud Luckner, un oficial de Caritas (la major organització
filantròpica catòlica) de Freiburg, és detingut mentre intenta passar
de contraban una suma de diners per als pocs jueus restants a Berlín.
Havia estat ajudant en fuites de jueus a través de la frontera suïssa
durant anys i passarà la resta de la guerra en un camp de concentració.
5
de Desembre: El rector, clergue i teòleg catòlic Bernhard Lichtenberg
mor durant el transport al camp de concentració de Dachau. Havia estat
detingut en 1942 per ser considerat “incorregible” a causa de les seves
reiterades protestes contra l’antisemitisme i l’eutanàsia del govern
nazi.
25 de desembre: El Bisbe Frings, en el seu sermó de Nadal, una
altra vegada emfasitza que està malament de matar innocents sols perquè
pertanyen a una altra raça, però una altra vegada el•ludeix la paraula
“Jueu” o “no-ari”.

29 de gener de 1944: El Cardenal Bertram
escriu al Govern nazi que ha rebut informes que les ordres promulgades
per als jueus s’han d’aplicar ara als “Mischlinge” (mig jueus i ¼ de
jueus). “Aquests cristians ja havien estat declarats indignes de fer el
servei militar, no podien assistir a institucions universitàries, etc.
Ara escoltem que han de ser cridats a formacions especials per a serveis de treball” “Totes aquestes mesures apunten clarament a la
segregació que al final els amenaça d’extermini” “Els “Mishlinge” són
alemany i cristians, rebutjats sempre pels jueus” “Els catòlics
alemanys que són realment nombrosos cristians en Alemanya, quedarien
profundament ferits si aquests amics cristians ara han de trobar un
destí semblant al dels jueus”.
17 d’abril: El Dr. Max Josef Metzger,
sacerdot catòlic, pacifista històric, i fundador del moviment “Una
Sancta”, és executat per tenir contactes “sediciosos” amb el Bisbe
d’Upsala a Suècia.
1 d’agost: A Pisa, Itàlia, els alemanys assassinen el filàntrop catòlic Pardo-Roques i sis jueus que ha estat protegint.
23
d’octubre: Rosenberg escriu a Martin Bormann proposant de reclutar tot
el clergat alemany per a treballs forçats a causa d’escassetat severa
de mà d’obra.
27 d’octubre: Bormann escriu a Rosenberg informant-lo que Hitler ha rebutjat
la idea d’utilitzar els clergues per a treballs forçats.
24
de desembre: Ja amb la derrota de l’Alemanya nazi gairebé segura, el
Papa Pius XII en el seu missatge de Nadal admet “que la forma
democràtica de govern és considerada per molts avui com a un postulat
natural de la raó mateixa”.

27 de gener 1945: Oscar Schlindler,
un catòlic alemany membre del Partit Nazi, que té un cert nombre de
fàbriques en l’àrea, salva 85 jueus d’un tren a Brünnlitz. Havien estat
tancats als vagons de bestiar durant una setmana, i ja n’havien mort
més de 20. Schindler allibera els jueus i els dóna menjar i refugi a
risc de sa pròpia vida.
2 de febrer: El sacerdot jesuïta Alfred Delp, un convers al catolicisme, és penjat i la seva cendra escampada al vent.
Klaus
Bonhöffer, el germà major de Dietrich, famós teòleg luterà empresonat
pels nazis, és condemnat a mort pel “Jutjat del Poble Alemany”.
9 d’Abril: L’Almirall Wilhelm Canaris, cap de l’Abwehr, el General Hans Oster i el pastor
evangèlic Dietrich Bonhöffer són penjats el mateix dia i al mateix camp
de concentració (el de Flössenburg).
26 d’Abril: Tropes americanes
arriben al camp de concentració a Dachau, on encara sobreviuen, a més
d’uns altres presoners, 326 sacerdots catòlics alemanys. Un nombre
encara més gran havia passat per aquest camp, hi havia mort de fam i de
malalties o havien estat assassinats. Poc després, el Papa Pius XII
esmenta aquests i molts altres actes de persecució per a demostrar que
l’Església Catòlica d’Alemanya havia resistit enèrgicament al règim
nazi.