Apòstata desficiosa

Per ara no he tingut temps ni ganes de posar-me a pastar com vaig fer l’any passat (mireu la recepta de la mona de pasqua a la manera de ma uela), i per això em sembla que enguany em quede sense mona.

I quan dic mona, vull dir de les meues, de les de coca i ou (ací em pica, ací em cou…), no les de xocolata amb figuretes dels Simpsons o la Hello Kitty.

Confiava que potser Mercadona en portaria, però no. (Sí que han portat llonganisseta de pasqua, però quan jo vaig anar dimarts ja havia volat tota!).

^{NOTA 1: Tal i com he anat escrivint se m’han multiplicat les ganes de menjar-ne. Mira que encara m’arromangaré a fer-ne…}

NOTA 2: De xicoteta a mi em regalava la mona la meua padrina, que era ma uela Lola. Feia anys que ja no me la comprava, però enguany és el primer que ja no està, i és inevitable no recordar-se’n…