Això de les músiques a mi em va com em va, i igual em pega pel jazz que per bandes sonores petardes o, de tant en tant, per les coses més tradicionals.
I porte uns dies que torne a escoltar el Botifarra. I el que més m’agrada és que l’escolte i trobe un parlar que és com el de la uela Lola, com el de l’auelo Paco, com el que escoltava de xicoteta.
D’entre totes les cançons, la que més m’agrada, lingüísticament, és la del romanç de les jugadores de burro. Vos la pose per a què l’escolteu sencera, però perquè aneu fent-vos una idea, conté paraules com comboi, monyo, faena, novençaneta, vora migdia, de pressa i corrent, mamprén, perol, penca, abocar, mesclar, esgotat i rendit, de veres, agarrar, vesprà, arremullat, reballar, bac, empastre, apuro…
Una joia!
L’he trobat en vídeo!