Apòstata desficiosa

L’altre dia, mentre assistia a una conferència prou avorrida, se’m va ocórrer fer el llistat dels carrers on he viscut fins ara. Carrers i avingudes, i ara per primera vegada una plaça.

El primer, allà on vaig nàixer com qui diu, era el carrer de Cavaller Merita, a Alcoi. A prop de l’institut vell, per als qui coneixeu la zona. Un carrer que només té números imparells perquè l’altra banda aleshores eren bancals abandonats i ara és un gran parc. Era un carrer lleugerament costerut -poc si el comparem amb alguns altres del barri, com aquella costera interminable que va dels Salesians a El Camí. Per on passa(va) la línia 1 de l’autobús i on pràcticament es coneixia tothom.

Amb un forn de pa a baix de casa com a únic comerç del carrer, i com a font de ratolinets que de vegades ens visitaven a aquell cinquè sense ascensor amb unes vistes esplèndides cap a la Font Roja. Al costat de la ‘casa de les estàtues’, que feia cantonada i que, efectivament, tenia dos figures enormes que mai no vaig saber què representaven. Com tampoc vaig saber mai qui era aquell cavaller Merita que vaig memoritzar des de be xicoteta. Això, i el número de telèfon que teníem, que encara me’l sé. (De qui serà, ara?).

Coses d’internet, per fi he pogut esbrinar alguna cosa de qui era, el misteriós cavaller. Sembla que es deia Lluís i que consta com un dels signants de la declaració del prodigi de la Mare de Déu dels Lliris, de mitjans del segle XVII. M’agradaria saber-ne més, però el senyor google, per ara, sembla que no té més dades…

^{(Si haguera sabut que de gran faria un bloc, i que havia de canviar tant de casa, m’hauria preocupat de documentar gràficament cadascuna d’elles! Encara gràcies que el google maps em deixa veure-les per fora com som ara…).}