Eleccions 2008: regust agredolç
Sembla que el meu vot ha estat inútil (ja m’ho temia jo, ja). Nou milions i mig de persones han votat Mariano Rajoy. Espanya queda dividida en mans de dos partits, pràcticament. L’esquerra és a punt de desaparéixer en termes globals. I el congrés dels diputats es torna a quedar sense cap apòstata (que es conega, si més no, encara que sembla que darrerament cridar a l’apostasia està posant-se de moda).
Però podria ser molt pitjor. Tot i la caterva de temes en què discrepe del PSOE, el PP seria infinitament pitjor. En tots els àmbits. S’ha de mirar de forçar tant com es puga la posada en marxa de les mesures centristes amb consciència social que faran els de ZP. I repensar què es pot fer perquè deixem de jugar-nos-ho tot a roïns-i-encara-pitjors.
Perquè la democràcia no és això.
Si açò és una dinàmica, no m’agrada en absolut. Considere que els mitjans de comunicació habituals han tingut molt a veure amb el bipartidisme, i els bloquers, potser, ens ho guisem i ens ho mengem entre nosaltres. No em penedisc en absolut d’haver votat Bloc-Iniciativa, i crec a més que les dues forces es fan bé mútuament. Serà el costum de no guanyar mai.
A Madrid estan contentíssims (ara ho diuen a la tele) perquè ja no jugaran els “nacionalistes radicals” sinó els “nacionalistes moderats”, qui li havia de dir a Pujol que s’alegrarien de retrobar-lo.
Crec que no és bo per ningú que les forces minoritàries desapareguen del Parlamento, els i les votants (que no tenen el vot fidelitzat) haurien de fer una reflexió en eixe sentit. En un moment fins i tot vaig pensar que ens vindria la majoria absoluta.
Pense, però, que açò és cíclic, i que d’ací a quatre anys més, si no hi ha una ecatombe per mig, tornaran a repetir-se els resultats de fa quatre anys. I així fins que els socialistes la caguen del tot i governe la dreta.