Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

El queixal de l’enteniment

Demà dimecres a les 11.30h tinc hora amb el dentista perquè em traga l’únic queixal de l’enteniment (per als del nord: el del seny) que m’ha eixit fins ara. Que jo no sé si és veritat que ixen quan comences a tindre el cap ben moblat, però a mi em va eixir al llarg de l’any passat, així que potser podria ser un cas d’aquells d’estudi científic.

La qüestió és que no té lloc, i com que està espentant la resta de peces, ha d’anar fora. Només de pensar-ho ja em fa mal. De fet, no m’imagine el mal que pot fer perquè mai m’han hagut de traure cap altra dent (i les de llet no feien gens de mal, la primera que em va caure me la vaig tragar menjant-me una poma!). Però la idea de passar-me tanta estona amb la boca oberta ja em fa estar ben desficiosa.

A veure si puc dormir bé i no pensar-hi massa, que només em faltaria badallar enmig de l’extracció!



  1. A mi em varen fer igual. No pateixis que els dentistes d’ara no són tan destructius com els d’abans. Demana l’anestèsia amb sabor de fruits silvestres.

    L’HIDRO

  2. Per afegir-me al teu comentari filològic, t’he de dir que a Mallorca els anomenam extremers i com a mostra vet aquí la glosa:
    Me volia fer beata
    i ma mare no ho volgué
    perque en ‘ver tret s’extremer
    una fadrina ja té
    sa casera que la mata
    Em solidaritz també perquè me’n tragueren dos ja fa anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent