El plaer de treballar de nit
Ara que treballe i deixe de treballar més o menys quan em convé (són els avantatges de ser freelance), he descobert el plaer de treballar de nit. Hui, sense voler, m’he posat a escriure a tocar de la mitjanit i em retire ara, a punt de tocar les cinc.
M’ha condit el doble que de dia, tot i que demà (o he de dir ja ‘hui’?) no sé si seré capaç de dormir les hores que toquen i potser pagaré les conseqüències durant tot el dia.
El silenci d’un carrer que fa més d’un any que és en obres, la foscor a l’altra banda de la finestra, i una musiqueta de jazz a un volum molt baixet han estat els companys perfectes per estrenar-me en el primer encàrrec seriós de traducció que tinc. I he pogut buidar la ment de totes les coses que em turmenten a la llum del sol i concentrar-me només a jugar amb les paraules.
A mitjan jornada laboral nocturna, unes castanyes tendres recollides ahir mateix a l’alta Garrotxa (gràcies Carabassa i Màncush per compartir el vostre paradís!). Fetes al microones un parell de minuts donen l’energia necessària per seguir treballant.
Ara ja canten alguns pardalets del jardí al que dóna la galeria de la cuina. I jo me’n vaig a dormir. Demà serà un altre dia. I una altra nit.