El món a l’inrevés (quina gran experiència)
Acabe de passar quatre dies inoblidables. Per feina, això sí, però envoltada d’una gent meravellosa. Era la primera trobada estatal de famílies de gais i lesbianes que es feia a casa nostra, a Tarragona. I no us penseu que eren quatre gats, no. Més de tres-centes persones, entre mares, pares, xiquets i xiquetes. Molts en edat de bolquers, però alguns ja adolescents. I quantes bessonades! Coses de la reproducció assistida, sembla ser.
Tots amb dues mares. O amb dos pares. O amb un pare gai ara solter. O una mare lesbiana sola. O amb famílies reconstituïdes, nascuts en una parella heterosexual anterior. Adoptats. En acollida. Inseminats. Amb germans. O sense. Amb ulls blaus, negres com el carbó, orientals o clavadets a sa mare. A una d’elles.
La calidesa humana que m’han donat, des que hi vaig arribar fins a l’últim minut, a mi i entre ells, ha estat excepcional. I me’n vaig anar amb la sensació de feina ben feta, però també d’haver creat vincles i amistats, amb grans i xicotets, que no s’han acabat.
A tots i a totes, moltes gràcies!
I em queda també per a l’experiència la sensació de hui, la de la tornada al món real, on aquestes famílies són no només minoria, sinó també de vegades encara una minoria amagada, i la d’haver viscut uns dies a un món a l’inrevés.
(Als que conegueu famílies homoparentals, recomaneu-los que no es perden les properes trobades! Realment, val la pena).