Amb un cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Cinc
com dos braços oberts.
(Amb la diferència que ara
el barranc més emblemàtic
d’Alcoi, segons des d’on es mire,
sembla estar patrocinat
pel centre comercial d’Alsamora…).
El meu poble Alcoi…
Com m’agrada el teu poble, Alcoi. I, com m’agrada, també, la cançó d’Ovidi. Hi he estat quatre o cinc vegades, només, però sempre ha estat un plaer passejar-lo. Malgrat tot, continua sent un dels pobles que més m’agrada del País Valencià (dels que conec, que no en són pocs). Potser és perquè és una estima compartida (amb la xicona) la que sent vers Alcoi.