Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Dubtes bàsics sobre l’independentisme (1)

Si Catalunya arriba a ser algun dia un estat independent,
tindrà exèrcit propi o es sumarà a l’escàs
grapat de països sense forces armades?



  1. Tenint en compte que la Espanya ens ha estat imposada per les armes tantes vegades, sospite que no… Una llàstima, encara resultarà que ens gastaríem el que recuperem de l’espoli fiscal en armes!
    Salut…

  2. Haurem d’estar a la UE i segurament també a l’OTAN o sigui que caldrà col·laborar-hi fins i tot si decidissim no tenir exèrcit (en forma d’assessors, etc).
    Si et fixes a la llista que adjuntes, els països que no tenen exèrcit deriven la responsabilitat de la defensa a uns altres o sigui que en realitat depenen d’ells.

  3. Jo crec que la mala fama de l’exèrcit espanyol a Catalunya no ve per ‘exèrcit’ sinó per ‘espanyol’. Fins al franquisme (fins i tot després del 1714), Catalunya va intervenir sempre generosament en les campanyes militars fetes arreu del món.

    Tenim dues opcions, ser un país petit sense exèrcit, com ara Haití o Kiribati, i passar a dependre militarment d’Espanya i França, o ser un exèrcit petit supermilitaritzat, com ara Suïssa, Txèquia o Suècia. No sé a quina d’aquestes opcions voldríeu ser.

  4. Una de les explicacions històriques sobre l’enderroc de la nostra antiga Confederació, fou la seva debilitat militar davant de les polítiques imperials europees que caracteritzen l’època Moderna.

    La nostra fou debilitat demogràfica però també debilitat institucional, perquè cap dels Estats confederats eren instruments fàcils i dòcils per als monarques que varen ser arrossegats arrel de la preeminència que comportava la possessió de colònies americanes, i africanes i asiàtiques després, a la permanent lluita imperial si no volien sucumbir en mans dels rivals.

    Avui Europa és diferent després d’arrossegar el món a dues guerres terribles i a una carrera armamentística de paranoia radical.

    La principal defensa de la nostra Nació no serà en el context europeu gens militar, sinó que haurà de ser d’enfortiment de les institucions democràtiques pròpies i de la Unió Europea en general. Però això no vol dir que no haguem de fer les nostres aportacions a la seguretat europea, i per a mi que una mica per sobre de la mitjana europea si volem refer, al seu moment,  la nostra antiga Confederació amb els territoris de les Balears i de València, especialment vulnerables, perquè s’ha de reconèixer que Espanya una cosa si que ens ha portat: en la nostra debilitat després de la nostra derrota no vam ser abandonats al pillatge nordafricà, i per tant hem de ser capaços de tenir prou força per anular qualsevol tentació en aquest sentit, la  qual està més present del que a vegades som conscients, entre les elits militaristes i dirigents que es veuen com a rivals i competidores directes de la nostra societat.

    El que fora terrible, i no és impossible que tal cosa ens passi, fora no establir unes relacions prou sòlides i pacífiques amb Espanya, que ens obliguessin a preveure el manteniment d’un exèrcit vencedor davant de les seves agressions militars,  quan de fet encara avui en som víctimes.

    En definitiva, que el nostre Estat tindrà les dificultats i contradiccions de tots els Estats europeus del moment, i per tant tindrà un exèrcit més o menys costós segons convingui.

  5. Bon dia i bona hora senyoreta “Apostata”, ja que veig que  la indepedència
    li crea tans dubtes abans de ser una realitat, li recomano la lectura d´un llibret anomenat “S´ha acabat el bròquil ! independentisme per a no independentistes” del Dr. Cat i publicat per la editorial mina.
    Espero que trobe respostes a tots els seus duptes al voltant d´aquesta
    questió.
                      Salut i força al canut…i aroma en la paloma.

  6. Si volem ser un país seriós, necessitem un exèrcit adequat a les nostres necessitats, mida, i situació en el món. Com molt bé ja ha assenyalat algú, la pràctica totalitat dels països de la llista que esmentes han delegat la seva protecció a altres estats, sobretot Estats Units, cosa que fa, que a la pràctica, en depenguin.

Respon a josep_blesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dubtes sobre l'independentisme per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent