Dia tonto (o com perdre el temps davant del teclat)
Les nou. Hora de posar-se en marxa. Mire el correu. I un diari. Va, me’n mire un altre, a veure com està el món. S’haurà de fer una ullada al facebook…
A veure si m’ha entrat algun altre correu… Mira, dels amics que se’n vénen a Nova York, que no troben allotjament. Vaig a fer una ullada d’hotelets i bed&breakfasts. Ui, que tard. Ostres, la trucada que havia de fer. Ja està, feina feta. Va, una partideta a un joc d’aquests del facebook i em pose a treballar.
Arrea, si és hora de dinar. Bé, després em pose, segur.
Ostres, més correus. I el facebook, com va? I els diaris… Què fort, això del Camps. I mira que l’assetjador de Canal 9… Ho he de comentar al facebook, no em puc quedar sense dir res. Ostres tu, com passa el temps. Mira, ja m’hi posaré demà, que per l’estona que queda…
(Crònica del dia d’ahir, totalment perdut. Esperem que hui vaja millor. Treballar a casa no és tan fàcil com sembla…).
és ‘diversament utilitzat’
per cert, m’ha encantat el lapsus dels amics que ‘venen’ a NYC