Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Crònica abreujada del canvi de casa (i de vida)

En un temps rècord he(m) aconseguit canviar de casa i encetar una nova vida.

Dijous passat teníem les claus a la butxaca.

Divendres una empresa de neteja es va encarregar de desinfectar-lo de dalt a baix (uns diners molt ben gastats, us ho puc assegurar) i deixar-ho tot net i polit.

Dissabte tres empleats d’una empres de transport (de nou, diners ben gastats) van estar durant nou hores tirant l’altra casa per la finestra, literalment (i impressiona veure les teues coses penjades d’una corriola!), i portant-les fins a la casa nova. Rentadora, nevera, llit, armari, sofà-llit, prestatgeries (moltes), maletes (unes quantes)… i una cinquantena llarga de caixes, més de la meitat amb llibres només.

Diumenge, en pla marató, des de les set del matí (els nervis no em deixaven dormir!) i fins a l’hora de sopar, tot va aconseguir anar al seu lloc. I vam tenir temps per estrenar la terrassa a l’hora de dinar!

Dilluns, a l’ikea per comprar els mobles que falten. I a per menjar, que la nevera estava buida. I encara quedaren forces per muntar algun dels puzzles suecs. 🙂

Ara: absolutament esgotada, ressentint-me en cada múscul del cos, però molt contenta. I és que això de canviar de casa té una part aterradora, però una altra que pot arribar a crear addicció i tot!



  1. Ui, jo he canviat taaantes vegades de casa que n’estic fins al capdemunt! Però sembla que no n’aprenc i cada dos per tres… trasllat.

    Ah, i ja veuràs que ràpid que t’acostumes a la nova vida. Visca la vida de poble!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent