‘Corrida de toros’ vs. ‘correguda de bous’
Tota la setmana que em piten les orelles cada volta que els de Catalunya Ràdio diuen ‘corrides de toros’ (bé, de torus).
Jo, com tothom al sud, ho he escoltat tota la vida com ‘corregudes de bous’. I en aquest cas, no em sembla que siga simplement qüestió de sinònims dialectals.
Que al bou ací dalt li diguen toro (toru), encara. Però que diguen corrida no m’entra dins de cap lògica lingüística… ni apareix al DIEC. (El diccionari de l’Institut, per cert, recomana bous i no toros). Sí que apareix, però, al diccionari de l’Enciclopèdia.
Però havent l’altra opció, ‘correguda’, l’única explicació que se m’acut per triar ‘corrides’ és que els sona a què ho estan dient en castellà per remarcar que és una cosa espanyola. Com tablao o flamenco. Però fent el plural a la catalana. I a mi m’acaba recordant als guiris que demanen ‘uno jarro de sangría’.
Ah, i els de Catalaunya Ràdio no són els únics. Una mirada ràpida: l’Avui, El periódico i TV3, també. Els d’El Punt diuen ‘curses de braus’. I Vilaweb, ‘corregudes’, però de ‘toros’.
Siga com siga, esperem que les puguen prohibir de veres.
A mi me sona qu’ês catalans deurien dir ‘curses de braus’, perô fia’t tammé dês periodistes… dâ xavo!
El que passa és que els catalans quan fan un castellanisme, amb la fonètica que tenen, sembla que siga més legítim que la Mare de Déu de Montserrat. Per exemple: no és el mateix dir “columpio”, “bueno” i “tio” que “culumpiu”, “buenu” i “tiu”. També diuen “cubu” i un munt de barbaritats però amb les “us” i les “aes” que semblen… jo què sé… semblen així com extrangers, no?