Compte enrere
Falten només 5 dies per anar-me’n a NYC!!!
Fer maleta, aeroport, becaina llarga a l’avió, i tornar a trepitjar Manhattan. I notar l’energia que desprén, al·lucinar amb els canvis que haurà patit la ciutat en dos anys (és el lloc de la metamorfosi constant), i retrobar-me amb el que sempre està igual (Strand, Zabar’s, el MOMA…).
Vaig amb moltes ganes. Ha estat un hivern llarg i complicat, i no tinc dubtes de què aquest viatge significarà -per fi- l’arribada de la primavera com cal.
Per primera volta, a més, viatjaré amb la meua germana. I això també em fa molta il·lusió, perquè tinc la intuïció que pot ser la primera d’una llarga sèrie d’escapadetes turístico-relaxants.
(Germaneta, emporta’t sabates ben cómodes, que no et pense deixar parar ni un moment!).
Doncs, passat-ho be. A mi no em diu res una ciutat gran. Encara que tinga tots els jardins del món. En és ben curiós que quan visiten una ciutat imperial o ex; anem a admirar la riquesa que van fer els esclaus o el llatrocini de les colonies.
Il.lusionant, aquesta és la paraula que desprèn el teu post i a més si t’acompanya la teva germana … podríem dir … pobreta el que hauràs de caminar, oi ? Però segur que us ho passareu molt i molt bé.
Us desitjo un molt bon viatge !
Ja tinc dos parells preparats a la maleta 😀
Passa-t’ho bé, frueix del moment i del lloc (ara ja feia dos anys que no la trepitjaves!), carrega piles per tenir-les quan tornis que aquí t’estarem esperant.
A mí tampoc em diuen res les grans ciutats però cal patejar-s’ho tot que si no no pots donar la teva opinió! I des del desconeixement més val callar i per tant jo callo…. no hi he estat mai! Petonets i bon viatge.
molt bon viatge i gaudiu molt!