He anat fora uns dies, per desconnectar, i en tornar les estadístiques del bloc em sorprenen amb una xifra ben redona: 100.000 visites.
Moltes, segur, dels amics de tota la vida (i les de la mama!). La resta, però, misterioses i sense identificació. Qui sou? Com arribeu ací? Torneu sovint? A alguns, a través dels comentaris, us he pogut ‘fitxar’ i, en ocasions, llegir (si poseu enllaç a les vostres pàgines, vull dir). Altres passeu per ací sense dir res, sense que siga possible seguir-vos el rastre.
Però tots em feu sentir amb ganes de seguir explicant ara açò, ara allò, en un quadern que ha esdevingut part de la meua quotidianitat i que, per ara, pense continuar omplint del que em passa pel cap. 🙂
eres massa, desficiosa.
Un b7.
PS: volem saber on vas desa caure els teus encants aquests deu dies.
Lector fidel del teu desfici sóc. Enhorabona i gràcies per les cullerades d’enginy que ens proposcienes.
Per aquesta xifra brillant i rodona!
I espero que en siguin moltes més de cent mil. Sóc assídua lectora del teu bloc des de fa…potser un any i disfruto dels escrits, del què i com ens ho expliques. Continuaré seguint-te.
Jo no sé començar el dia sense clicar-te. No em sorprèn que duguis aquest rossegall tan llarg: molt més llarg que cua del vestit de núvia de Lady Di. No t’aturis perquè no sabria com asserenar el ‘mono’
Que en puguis celebrar 100.000 més!, i jo que els pugui continuar llegint
Passo pel teu blog de tant en tant, cap freqüència concreta, només quan me’n recordo. Però generalment hi trobo uns escrits intel·ligents, unes opinions que en bona part comparteixo, d’altres que no, i un to que m’agrada i que sempre em fa tornar.
Hola apòstata, jo sóc un de tants que et llegisc de tant en tant. No recorde ben bé com vaig arribar a trobar el teu bloc, supose que perquè també sóc apòstata i remenant per internet hi faria cap.
Apa, continua endavant!