Ràbia, indignació, pena, vergonya, impotència, desesperació, aire als pulmons que vol eixir ben fort, violència continguda, dents apretades.
Nocturnitat, alevosia, maldat, feixistes, mesquins, irrespectuosos, anguniosos, fastigosos, covards, molt covards.
Tot això són intents de plasmar el que em passa per dins des que he sabut que s’ha precintat el repetidor de la Carrasqueta, i com s’ha fet. Però són només intents, perquè no arribe a trobar com dir-ho.
Jo sí que em sé una:
ME CAGO EN SU PUTA CALAVERA
Ala.
Uns ho fan (PP) i els altres ho deixen fer (PSOE i govern espanyol) i encara pitjor qui ho tolera (PSPV-PSOE, PSC-PSOE i govern català). Ara tots aquests socialistes, amb el jeroglífic que han construït, en treuran rèdit i tot. Prou crostota agressora nacionalista espanyola i espanyolista! Prou colonialisme!
Ya era hora que después de 20 años emitiendo ilegalmente se aplique la ley. Ya está bien de privilegios.
Ahir mateix, al migdia, em vaig passar per la Carrasqueta i vaig pujar al repetidor. Tinc un parell de fotos que, pel que es veu, es corresponen a les últimes hores del repetidor. Què coses.
El termini donat pel Contenciòs Administratiu d’Alacant s’exhauria. La notícia del tancament del repetidor de la Carrasqueta era esperada, certa, inexorable.
Ho sabíem tots.
No ens hauríem d’estranyar, potser, a hores d’ara, però ho fem.
No ens hauríem d’indignar, potser, a hores d’ara, però ho fem.
ACPV va instal·lar els repetidors ja fa 20 anys per rebre l’única cadena que emetia en la nostra llengua. D’aleshores ençà, tot ha estat un camí de revolts i entrebancs.
Jo no puc evitar pensar que totes aquestes maniobres del govern valencià intenten sobretot una cosa: enfonsar econòmicament ACPV.
Esperarem les negociacions de reprocicitat. N’arribaran, suposem. Però vés a saber què demanaran en nom dels valencians aquests senyors.
En fi… quina lluita viure en aquest, el meu país…
Quina pena!! Després de molts anys, precisament avui he de veure que ha entrat un troll feixista en un blog de vilaweb. Recollons !!
He passat el cap de setmana llarg a Elx, per primera vegada. He sentit molt espanyol pel carrer. Però sobretot, he vist amb quanta força aguanten i resisteixen els catalans d’allà.
A mi, el que me deprimeix no és el que fan els espanyols, sinó el que no fem els principatins… que els valencians, collons com tireu del tema….
Des de la Franja de Ponent on encara ho tenim més pelut sense la llengua oficial, amb un Presidente del psoE, on encara podem veure Canal 9 i TV3 us encoratgem a seguir endavant…