Apòstata desficiosa

Ara que porte uns dies a casa retrobant-me amb paraules com sompera, aüssar, a gossa(d)es i recollons, quan em pose a prendre el solet a la platja em venen al cap tot de frases de les que he escoltat tota la vida i que feia tant de temps que no sentia que era com si hagueren desaparegut.

Una de les meues preferides, i que ha eixit de boca de ma mare milers de vegades: ‘Cada olleta té la seua tapaoreta’.

Filosofia popular en estat pur, versió comarques centrals valencianes.
O una cosa així, dic jo.