Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Buenos Aires és com…

És com Nova York, en algunes zones: barreja d’arquitectura, i un no sé què a l’aire que et diu que és una metròpolis de veritat. O com París, en altres, amb aquella elegància grisosa. O com Madrid, segons com t’ho mires, amb un puntet ranci. És tot això, però no ben bé. O no només. 

És una barreja curiosa, única i especial. I tot i que he de reconèixer que, en general, em costa que em caiguen bé els argentins, tots els que m’he trobat fins ara han estat encantadorament amables. I el nou monument a Mafalda, inaugurat tot just diumenge passat, m’ha despertat tendresa i tot. (La d’hores que he passat jo llegint els llibres del Quino!).

Fa 24 hores que sóc a la ciutat i ja tinc els peus destrossats. Perquè a mi m’agrada patejar-me els carrers per conéixer els llocs, però açò és tan gran que no s’acaba mai. Ahir: Microcentro, Plaza de Mayo i Florida. Hui: San Telmo, Boca i ja veurem que més. Amb calma, sense pressa, observant sense parar, i entrant a les botigues que em facen gràcia. Perquè amb la fortalesa de l’euro, això és un xollo. 

El menjar: fantàstic. Realment, les millors carns del món. Amb diferència. Tan bones que costen de comparar amb qualsevol altre lloc. Ni els steaks de NY. I per dos duros.

Pensava jo que se’m faria llarg estar ací sola 4 dies però em fa l’efecte que d’això res!
 

(Per ara, cap incident en fer-los saber el meu cognom. Ni s’immuten!)



  1. Una mica és com em va passar a mí en arribar a aquesta Ciutat ! Gràcies per la foto del monument a Mafalda … bellíssim i evidentment em recorda les hores passades llegint el comics de’n Quino !
    I quina sort amb el canvi …. jo no vaig tenir la mateixa sort. En aquells anys, un peso era exactament igual a un US dòlar i havíes de pagar amb moneda americana arreu ! Un escàndol !
    Disfruta molt !
     

  2. Començaré per dir que em fa molta enveja… (cosa que amb l’ultim mes de viatges que has tingut crec que te dit más de 10 voltes, jejej), però de veres pensava que tots estarien encara rient després de saber el nostre cognom i, mira, no els hi fa efecte…
    Que gaudisques molt d’aquestos dies i disfrutes de la carn (qui li ho havia de dir a l’Anna vegetariana de fa uns anys… ) 😉

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pel món per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent