Apòstata desficiosa

Tot i la manca d’accents, et felicite per la teua estrena, sobretot perquè siga en català.
Per altra part, felicitar-vos el nadal a tu i a Anna. Per cert, Anna, vaig rebre el teu mail i vaig posar-hi la cara del meu nebot… no va parar de riure.
Per últim, ara acabe de parlar amb la teua txermaneta i has fet el comentari de "per què no parles en català amb ella?". T’assegure que és el que jo voldria, però costa "forçar" les coses, sempre he parlat amb ella en castellà i canviar ara és molt complicat. Fixa-t’hi que a la família de la meua xicota tots parlen en valencià -i són la principal raó per la qual jo "he agarrat consciència de la llengua" i, tot i així, jo amb Neus (la meua xicota) parle en castellà. Més d’una vegada he intentat parlar amb ella en català, però no vol. I cada volta que he intentat canviar la llengua amb alguna persona coneguda m’he trobat que l’altra persona no volia o li costava molt. Per això quasi he desistit amb les persones conegudes. Això ho solucione parlant sempre en valencià a la universitat i m’he trobat amb que moltíssima gent el parla. I supose que així sent la mateixa sensació que tu vas sentir al trenet.

Bé, Lourdes, espere que li comuniques el meu missatge a la teua cosina?tieta?.

Bon nadal -tot i que jo estic fart d’ell-

Salut!