Boicot als patrocinadors de la visita del Papa
Vist que això de què vivim en un país laïc no és més que paper mullat, i que cada dos per tres es dediquen a gastar-se els nostres impostos en portar per ací a tota la secta vaticana sense tindre en consideració els milions de persones que ens hi oposem, crec que són més que comprensibles les ganes de pataleta que se’m van acumulant.
Està vist que contra els governs de torn no podem -o no sabem- fer res per evitar-ho, i això que la cosa té delicte.
Així que l’única manera que se m’acut de protestar és boicotejar les empreses patrocinadores d’aquests saraos. Perquè si es pensen que posar el seu nom els portarà clients, ai las, també els pot eixir el tir per la culata. Que ja sé que el que jo sola faça o deixe de fer no tindrà cap efecte, però si de veritat ens sumàrem tots els que hi estem en contra, per la raó que siga, estic segura de què la cosa es notaria…
Per si algú es vol sumar, aquests són alguns dels patrocinadors a la visita del papa de Madrid (si trobeu els de València i Barcelona, feu-me’ls arribar i els afegiré també!):
– El Corte Inglés
– Movistar (fa anys que vaig fugir de timofònica i companyia)
– Banc de Santander (del que mai seria clienta per motius diversos)
– Caja Madrid (ídem)
– Mahou & San Miguel (fàcil: jo sóc d’Estrella i Moritz)
– Coca-Cola (aquesta la veig difícil, és la meua font de cafeïna…)
– Iberia (sempre que puc Spanair… però no sempre es pot)
– Nutrexpa: Cola-cao, Nocilla, Phoskitos, Cuétara, La Piara…
– Endesa (una raó més per passar-se a Som Energia!)
– Mutua Madrileña
– Cosmo Caixa (aquest em té descol·locada)
Jo comence el boicot -sempre que puga- des de ja. I vosaltres?
El paper [em refereixo a papers seriosos -oficials, amb força jurídico-política-, no a pamflets] no existeix (ni sec ni mullat). La Constitución española enlloc diu que l’Estat sigui “laic”. Malhauradament, si algun cop vostè ha cregut que España era laica, l’han ben enredada (no ha estat l’única persona, però).
Referent al finançament de la JMJ, li deixo un enllaç d’un comentari que té a veure amb això (és d’una pàgina web protestant cristiana. Com ja sabrà, els cristians que no som catòlics romans [o sia, protestants, evangèlics, adventistes, testimonis de Jehovà, mormons, anabaptistes,…] ténim com a únic cap espíritual a Crist, i als nostres cultes no s’hi fa màgia negra ni res semblant. Potser ja ho sabia tot això, però en aquest pais per molts periodistes i creadors d’opinió/[des]informació, el ser cristià és sinònim de catòlic romà… els demés sóm “sectaris” (i amb molta honra, ademés):
http://www.protestantedigital.com/ES/Blogs/articulo/2939/Secreto-de-confesion-psoe-icr
Jo “sóc de la mútua [madrileña]” perque sóc d’Aresa (empresa fogatitzada per MM). Al veure un anunci amb el logo de JMJ, els hi enviarè un e-mail de queixa. Encara que vist fredament, al ser unes empreses privades, poden finançar el què vulguin (ademés els hi desgrava).
Però a la llista aquesta trobo a faltar les següents “empreses” (pensades per a fabricar diners i/o poder):
PSOE (amb les sucursals regionals/autonòmiques), PP, CiU, ICV, ERC, … (principalment els tres primers).
Aquestes empreses (per alguns “màfies”), ténen més delicte que les empreses privades, ja que utilitzen diner públic per finançar activitats (d’altres en diràn “virtuts”] privades. Jo ja fa anys que no’m crec la “salvació” que ens ofereixen.
Resum: Jo no hi anirè a la JMJ ni res semblant que munti la secta vaticana, però ténen tot el dret de fer-ho. El que no té tant dret és l’Estat (governat per el light Zapatero) en finançar de forma tant barroera una organització religiosa. I a part de religiosa, criminal. I el mateix per ajuntament, comunitats autonòmes i empresses privades… (L’Open Cor del passeig de Maragall de Barcelona, ténen exposat un cartell tamany immens per proselitar voluntariat per la JMJ. El cartell és de l’Estado español).
Atentament
PD: A la mateixa pàgina web, trobarà altre informació referida a les jornades aquestes.
Una de les idees més estrambòtiques d’aquests dies, és defensar que la JMJ té un finançament privat, i que del finançament privat ningú no n’ha de dir res. És curiós que els mateixos que diuen això, no tindrien cap mena de problema de condemnar moralment una pensionista que es deixés la pensió en el bingo (condemnar la pensionista, no el bingo).
I és que totes aquestes empreses privades que esmentes es deuen a algú. No pot ser que la directiva, més papista que el papa, financiï un espectacle sectari i, a més, tingui el dret que ningú no hi pugui protestar. Tenen dret a protestar els accionistes, que són els propietaris. També tenen dret a protestar els proveïdors als quals se’ls deu un pagament (o tots els pagaments). Tenen dret a protestar els treballadors que, si hi ha pèrdues posteriors, pagaran els plats trencats. I tenen dret a protestar els clients si senten que se’ls repercuteix els costos. I tot això sense moure’ns del sacrosant capitalisme. Com a mínim, dret a protestar. Els diners privats també són diners públics.
Bona idea, gràcies per la informació. En són molts, però , per recordar tots.
A mi em sembla que un particular o empresa privat pot fer el que vulgui amb els seus diners (que sigui legal, vull dir). Si inverteix o patrocina en algun esdeveniment pot ser per simpatia o perquè n’espera treure algun rendiment economic o publicitari. A més a més, si comencessis a mirar boicotejaries tot i tothom, això sense comptar que un boicot reeixit el que busca és perjudicar l’empresa i de retruc els seus treballadors (Aquest argument no seria vàlid per a una fàbrica d’armament però si per a una de galetes, no se si m’explico).
El que si caldria fer i exigir és que algú retés comptes dels diners públics emprats ja que no són d’un particular sinó NOSTRES. Aquí tenim la tendència de criticar molt el capital privat però no vigilar de prop que fan amb el públic. En altres països aquest malbaratament de diners de tots seria impensable: El Parlament bulliria, la premsa acusaria,….però aquí segurament tot s’ha centrat (suposo, no ho he seguit gaire) en aspectes doctrinals i de preservatius i tal que als que no hi pertanyem ens la bufa bastant la posició que tingui l’Esglesia Catòlica o la que sigui.