No les tenia totes: malestar general, amenaça de pluja i incertesa sobre la companyia fins a l’últim moment.
Però al final tot ha eixit rodat, i el concert del Botifarra a la plaça de la catedral de Barcelona ha estat memorable. Per ell, per les cançons, pel que diu, per com ho diu, perquè li veig traces dels meus uelos (dels dos: el maseret d’Alcoi i l’obrer de fàbrica de Montaverner), i perquè em fa pensar en un país que (ja) no existeix però que m’agradaria que existira.
Compartir-ho ha estat clau per fer el moment encara més especial. Amb el X. i amb la L., però sobretot amb la Ll., que aviat farà un anyet i que ja escoltava el Botifarra dins la panxa. Embadalida s’ha quedat durant tot el concert, el primer de sa vida, amb els ulls com a plats. No sabem si se’n recordarà en créixer, però ja li farem memòria, segur!
ACTUALITZACIÓ: Un bon parell de vídeos per resumir el concert, ací.
Magnific ! Gràcies per la teua nota. No vaig poder anar-hi, no per el temps o la pluja … però estic molt, molt contenta del seu èxit. I hagués estat un goig poder ser-hi, jo també.
Bon dia de la Mercè !
Fantastic !!*!! Ets unic. !!*!! Amb tu en venen tantes memories !!*!!
clar que sí, ja li fareu memòria! gràcies pel teu post.
també vaig estar, i va ser molt gran, com d’entranyable ho és ell i els seus músics, Nèstor i comanyia.
La separació siŀlàbica de “Botifarra” és: bo-ti-far-ra.
😉
Salut!
Aquesta nit el disfrutarem a Tarragona
La meua filla es fan des de que tenia sols 2 anys i també va descobrir Botifarra a un concert d´estiu.
Tinc un bon amic que hi va anar a veure’l a Barcelona. És músic. Ja vos reproduiré l’opinió que en té.