Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Bo-ti-far-ra, eres molt regran!

No les tenia totes: malestar general, amenaça de pluja i incertesa sobre la companyia fins a l’últim moment.

Però al final tot ha eixit rodat, i el concert del Botifarra a la plaça de la catedral de Barcelona ha estat memorable. Per ell, per les cançons, pel que diu, per com ho diu, perquè li veig traces dels meus uelos (dels dos: el maseret d’Alcoi i l’obrer de fàbrica de Montaverner), i perquè em fa pensar en un país que (ja) no existeix però que m’agradaria que existira.

Compartir-ho ha estat clau per fer el moment encara més especial. Amb el X. i amb la L., però sobretot amb la Ll., que aviat farà un anyet i que ja escoltava el Botifarra dins la panxa. Embadalida s’ha quedat durant tot el concert, el primer de sa vida, amb els ulls com a plats. No sabem si se’n recordarà en créixer, però ja li farem memòria, segur!

ACTUALITZACIÓ: Un bon parell de vídeos per resumir el concert, ací.



  1. Magnific ! Gràcies per la teua nota. No vaig poder anar-hi, no per el temps o la pluja … però estic molt, molt contenta del seu èxit. I hagués estat un goig poder ser-hi, jo també.
    Bon dia de la Mercè ! 

  2. clar que sí, ja li fareu memòria! gràcies pel teu post.
    també vaig estar, i va ser molt gran, com d’entranyable ho és ell i els seus músics, Nèstor i comanyia.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent