Apòstata desficiosa

Feia mesos que m’havia apuntat a la llista de correu de xaingra, on es posen anuncis per intercanviar objectes que ja no necessites per altres coses que et fan falta, sempre sense que hi haja diners de per mig, i sense parar tampoc atenció al valor monetari exacte. La filosofia és que tens una cosa que tu ja no vols, i que d’aquesta manera algú altre la pot aprofitar, independentment de què en el moment de comprar-la costara més o menys euros.

Fins fa uns dies, però, només em limitava a mirar els anuncis, i ara m’he decidit a participar. Com que vaig fer neteja de casa unes setmanes enrere, vaig preparar un parell de bosses grans amb tot el que ja no vull, i ho vaig publicar. I la cosa funciona!

Alguns exemples, fins ara: una màquina de fotos digital que ja no usava perquè en tinc una més nova per una garrafa d’oli d’oliva ecològic i una planta d’interior, una xarxa extensible de pin-pon per uns altaveus per a l’ipod, la carcassa d’un disc dur que ja no anava per un esqueix de begònia, i uns marcs de fotos per una bàscula.

Això, i sentir-te bé per no estar llençant coses, que és la conseqüència final del consumisme desaforat.

Estic com un llum. Ho sé. Però m’ho passe bomba.