Back home… but not for long!
Acabe d’arribar a casa des d’Atenes, després d’una vintena de dies fantàstics per les Cíclades, gaudint del sol, les platges, les postes de sol, el menjar, la tranquil·litat i la companyia. I de no tindre internet ni tele, ni saber com qui diu què ha passat pel món, i de comprovar que això és part de fer vacances de veritat.
En breu, les reflexions d’algunes de les coses que m’he trobat pel camí. Ara és hora de descansar (els vols de matinada em deixen ben desubicada), de buidar maletes i fer rentadores.
En una setmana m’enlaire de nou, aquesta vegada cap al Riu de la Plata. Mentrestant, no pense estar massa queteta: he de baixar i pujar de València, mirar de gaudir de Barcelona uns dies i, si pot ser, fins i tot escapar-me a alguna platgeta de les bones de Tarragona.
Aquest estiu és dels de no parar! O, com diu ma mare, no se’m caurà la casa damunt, no.
Mare de Deu, quin cul més inquiet…. salutacions des de Homer, Alaska…
Desficiosa (mai sé si dir-te pel nom o pel cognom), que continuis disfrutant molt en les teves anades i tornades. Mentre, les que ens hem d´estar una mica més quietes, esperem les teves lletres.
(Confessió: des de molt petita, i no sé perquè, sempre he tingut dos viatges de somni:el Machu Pichu i les illes gregues. Al primer m´hi he pogut escapar un parell de cops, elles les continuo somniant)