Publicat el 15 de juliol de 2010
Avorrideta dels polítics
M’avorreixen els polítics. I cada volta més. És que ja ni m’indigne.
Ara acabe de vore que ZP ha dit que “No podemos tapar la boca a los catalanes que se sienten nación” i m’ha donat absolutament igual. Abans m’enervava, o em posava combativa, o em reia per no plorar. Ara ja passe. Si el que volien era fartar-me, ho han aconseguit.
(Serà l’edat? La calor? Que tots tenim un límit? O que realment això ja no hi ha qui ho aguante?).
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Polítics, eixa espècie per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Tant és així que hom diria que forma part d’una estratègia ben estudiada. Quan més fartets i avorridets n’estiguem i més ens faça “passar” això, aleshores més i més solteta tindran la mà per a fer i desfer al seu albir. ZP i Rajoy són uns especialistes en avorrir el personal i això em pense que no és cap casualitat, perquè, al capdavall, ells “van fent”.