Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 8 d'abril de 2008

Astènia primaveral

Tots els anys igual. Per una banda, en quant canvien l’hora i allarga el dia em sent més plena de força. Però per una altra, sempre hi ha un parell de setmanes en què no passe d’anar arrastrant-me, com si m’hagueren xuclat les energies.

I sembla que la famosa astènia primaveral ja m’ha arribat enguany. Esperem que no es quede rondant massa dies, perquè no em fa cap bé.

El que més ràbia em fa, a més, és que no es tracta només d’una sensació física, sinó que se’m contagia a l’estat d’ànim i sense adonar-me’n comence a veure-ho tot tan negre com els núvols que fa dos dies que tapen la ciutat sense soltar ni gota d’aigua.

A veure si s’obrin clarianes o, si més no, si en cau una de grossa, que qualsevol de les dues coses ajudaria a canviar aquesta situació d’immobilitat i apatia que no (em) fa gens de bé.



  1. Des de la psicologia i la psiquiatria aquesta mena d’efectes estan molt descrits, i per tant t’estalvio la visió científica de l’assumpte, perquè és tediosa i poc optimista (potser els psiquiatres tenen astènia primaveral?).

    Recordo també una amiga lleument depressiva que volia desmuntar aquesta teoria, i deia que l’astènia primaveral és simplement “la fase primaveral de l’astènia”, per alliberar la primavera de la culpa.

    Hom podria recomenar que prenguis complements vitamínics, i en darrera instància qualsevol de les variants del Prozac que s’ofereixen a les benhaurades “Parafarmàcies”. Són més o menys naturals i ajuden una mica.

    Et vaig escriure uns posts enrera respecte de l’apostasia -causa comuna que em va fer descobrir el teu blog- i ara m’ha divertit molt aquest post tan personal.

    Salut!

  2. Em passa igual. No puc evitar que cada primavera tot m’importi un rave durant unes setmanes. De tan abúlic i ple de mal humor, la feina em sembla un joc d’infants que ja m’avorreix, la política una preocupació de tanoques, la família… la família deixem-la en pau. Cap esforç coporta un premi suficient per a compensar el desgast, cap fita té sentit, cap causa és rellevant, cap fet és transcendent. Crec que no tinc cap al·lèrgia de les freqüents en l’època perquè no deixaria de ser reaccionar a alguna cosa

    Em distancio, i tot sembla irreal, fictici, artificiós, repetitiu… ja ho he dit, com un joc de nens, especialment la vida social.

    De moment, vaig tirant, enguany. Però no triagré a caure, i noto perquè comença a no importar-me en absolut.

  3. Jo no he patit mai d’astènia primaveral perque el mes de febrer és devastador pel que fa al meu físic i la meua ment, i clar ja arribe massa baixa de tot per no reviscolar en primvera.

    A més, enguany ho veig tot fins i tot massa guapet i preciós i estic contenta permanentment, no sé si serà el canvi de feina que he fet just en primavera….

    Per cert, dissabte Espai País Valencià organitza un concert de rock de grups valencians a la plaça del Poble Romaní, per si vols beure’t un plis-play al centre de Gràcia…

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent