Aquell partit d’Arantxa…
Sempre que veig a la tele (algun dia hi aniré, sempre ho he dit…) un partit de Roland Garros, me’n recorde d’aquella final femenina de 1989 en què Arantxa Sánchez-Vicario va guanyar Steffi Graf.
Quin partidàs! Quina emoció! Quin patir! Quin moment!
Mon pare i jo al menjador de casa, sense perdre detall, al·lucinats per la força que tenia aquella xiqueta que no donava una bola per perduda. Ni una. Es movia pista amunt i avall com si li anara la vida. Volia guanyar, ho va donar tot, i ho va aconseguir.
Aleshores jo jugava al tennis, però la veritat és que mai no ho he fet ni tan sols mitjanament bé. El partit, però, em va servir d’insipiració per a altres coses de la vida. O això vull pensar.
(Sobre l’estilisme de la roba de tennis femenina de fa 20 anys o sobre aquella munyequera espanyolíssima que portava, preferisc guardar-me els comentaris… Ara no toca!).
En fi, fa tant de temps que no miro un partit de tennis femení que no sé si “m’animaria” o potser no.