Apòstata desficiosa

Hui tinc un d’eixos dies en els que tot sembla anar malament, en els que no trobe la força i la concentració per la feina que he de fer -que té un punt de creativitat, aquests dies, cosa que encara ho complica més, i en els que sembla que seria millor no haver-se alçat.

Brrrrr.

(Tot i això, la culpa no és d’alçar-me amb el peu esquerre, perquè fa anys que vaig triar el costat del llit que em fa posar-lo primer a terra cada matí… Per cert, és el mateix costat del llit on dorm ma mare. I això em recorda que de tant en tant m’interesse per saber si la gent dorm en el mateix costat que son pare o que sa mare. I la resposta que més m’impacta és la dels qui contesten que no saben a quin costat del llit dorm un o l’altre. I en són molts!).