N’has dita una de bona i certa com una casa de pagès! Jo no he estat víctima directa, encara, però sí que he patit els danys col.laterals. I tens raó, n’hi ha que en fan de grosses. Per a descarregar la consciència, per xafarderia i per mil raons més.
Publicat el 9 de març de 2007
Als hospitals no s’hi va per rentar-se la consciència
Supose que és una cosa social que tenim interioritzada: quan algú és a l’hospital, tothom se sent en l’obligació d’anar de visita. Potser a alguns malalts els hi agrada, però a la majoria els hi senta com una patada al fetge.
Una persona malalta i ingressada no té ganes d’explicar quaranta vegades al dia què té o què deixa de tindre, ni si li fa mal ací o allà. El que vol es tranquil·litat per poder reposar i recuperar-se. Evidentment, els ve de gust veure a aquelles quatre o cinc persones que s’estimen de veritat, a les que no han de donar explicacions si els han de fer fora, que saben respectar el que volen en cada moment.
Per a tota la resta, que a més solen ser els que tampoc han telefonat gaire tot i que la malaltia faça temps que està present, no els volen veure ni en pintura. Això inclou ex-companys de l’escola que fa anys que no veuen, companys de feina amb qui gairebé no tenen relació, coneguts d’aquells amb qui coincideixes una vegada l’any o veïnes dotores sense res més que fer per passar la vesprada i així tindre de què parlar al dia següent al forn o a la parada de la plaça.
Prou maldecaps tenen ja els pacients i acompanyants com per haver d’estar barallant-se a cada moment amb visites que, a més, no tenen ni la deferència d’avisar abans per saber si és un bon moment (fins i tot es presenten a l’hora de dinar els pacients o mentre passa visita el metge!). És trist haver d’arribar a demanar a l’hospital que no es faciliti al taulell d’informació el número d’habitació. Esperem, almenys, que siga efectiu.
I si alguna vegada us veieu temptats d’anar a visitar algú no massa proper, penseu-ho dues voltes abans d’anar. Als hospitals no s’hi va per rentar-se la consciència.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent