Alacant des de l’aire
Amb una hora de retard respecte a l’horari previst he arribat aquest matí a l’aeroport de l’Altet. La visió des de l’aire és desoladora. Hi ha, sens dubte, moltes més grues que arbres en un entorn marró, molt marró, i polsós. Potser és que ho idealitze quan fa temps que no hi vinc, però hui m’ha semblat més sec, trist, buit i erm que mai. Això sí, amb moltes més urbanitzacions amb piscina. I ací i allà, unes taques verdes molt ben definides, amb tant de color que el contrast les feia semblar de mentida, com pintades.
A l’arribada a l’aeroport, un gran grup de turistes britànics carregats amb bastons de golf.
I, una vegada més, el regust amarg en constatar que no tinc la sensació de tornar a casa.
Raimon deia que qui perd els orígens perd la identitat. I jo em pregunte què et queda quan desapareix el paisatge i et furten l’espai.