Publicat el 2 d'abril de 2010
Ai, com de ràpid creixen les criatures
Fa no res eren una llavoreta insignificant, i mira-les, ara ja tenen un grapat de fulles, cada dia més verdes.
L’hort, a la primavera, és un goig.
Ahir em vaig passar quatre hores posant-lo a punt, plantant, trasplantant, aclarint i desbrossant. Una feinada, però la faig tan a gust…
(Això de la foto són espinacs, per si no n’heu vist mai de tan xicotets. També creixen a bon ritme els enciams, els alls -segona tongada ja-, les cebes, els raves, la rúcola i els cogombrets. I la jardinera ‘valenciana’, amb safanòria morada i anficòs!).
Comparteix això:
Respon a montserratqp Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de El meu hortet urbà per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
I no t´animes amb els carabassons? Creixen molt bé, encara que ocupen una mica (potser masa). I si t´agraden donen molt de sí: amb truita, sopa freda o calenta, amb tots els cuinats… Bona collita!
Ai, les criaturetes! Jo faig el mateix amb les meves! Però són més de quatre hores de posar-les a punt i a voltes, et guanyes un petó. De menjar-me-les, res de res! Això també és instint matern……però amb les plantes!