… del dia que vaig tornar les claus de la que havia estat ma casa, que vaig tancar la porta d’una etapa i vaig començar a mirar cap endavant… després d’haver posat la meua vida en caixes i haver-les traslladat a un pis que aleshores no em deia pràcticament res i que ara comence a sentir una miqueta meu.
I tot i els alt-i-baixos inconstants, no deu anar malament del tot la cosa, perquè ahir que feia un any, ni me’n vaig recordar.
A poc a poc, i amb bona lletra…
(Això ho vaig escriure anit, però per alguna raó, el botó de ‘publicar’ no em feia cas).