Apòstata desficiosa

Acabe de passar pàgina al calendari mensual que tinc a tocar de la taula on treballe. Agost. De nou. M’impressiona la de coses que m’han passat en un any. I tot el que la vida m’ha ensenyat en aquest temps.

I sé que serà un mes dur, perquè la memòria anirà i tornarà, i farà via, i no hi haurà qui la domine. Ni falta que fa: amb tot el que he aprés, sé conviure amb ella, i de bon grat.

Serà interessant estar treballant a una Barcelona mig buida (tot i que la setmana que ve faré una visiteta curta cap al sud: mama, que vinc!), amb un altre ritme, amb més silenci, i amb les mateixes ganes, o més, de gaudir de cada dia.

(Per als qui en feu: bones vacances!).