Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 23 d'abril de 2008

A mi m’havien de dir Jordi

Cada any, hui, me’n recorde: quan encara no havia nascut, i encara que no va haver ecografies que digueren una cosa o l’altra, sembla que tothom tenia claríssim que jo seria un xiquet, que aquelles patades que arreava eren una mostra clara de què seria futbolista i que, com fan gairebé tots els pares novençanets d’Alcoi, em posarien Jordi.

Es fa en honor del patró de la ciutat que segons diuen allà va anar no per matar un drac sinó, ai, per ajudar en la reconquesta de la ciutat. Per això, allà li diuen Sant-Jordi-mata-moros. Literal.

Com que vaig nàixer xiqueta, s’ho van haver de repensar. Només puc donar gràcies perquè no portaren la història a l’extrem radical de posar-me Georgina (que molts ho fan!).



  1. A mi també m’havien de posar Jordi, però setmanes abans de venir al món un embolic familiar amb un parent que es deia Jordi va fer canviar els plans.
  2. Però la meva àvia, la titular d’aquest nom que jo havia de repetir, no ho va consentir. Tanmateix tothom m’ho diu.
    Felicitats per allò que hauria pogut esser i no va esser. És tan bell i tan cert com tot el que tenim.
    L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS

  3. Doncs a mi, tot i que no sóc tan meravellós com les princeses alcoianes, m’havien de dir “Wenceslao”. Gràcies a Déu (que no crec en ell) i a una mare amb dos dits al front, em van posar Pablo. Així que ni pa ells ni pa mi!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent