Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 21 d'agost de 2007

A l’agost, prohibit posar-se malalt

Fa uns dies deia que a l’agost el món no s’acaba. Estava molt equivocada. Vist en perspectiva, sembla tan absurd com una pel·lícula de les de Berlanga. Però és real, ara i ací.

Al mes d’agost més val no posar-se malalt, o haver de continuar un tractament per una malaltia greu. Feu-me cas: digueu-li al tros de cos que no us va bé que es deixe estar de mandangues i s’espere al mes de setembre, que ara ha de fer vacances, com tothom.

Només a tall d’exemple: fan matinar una persona malalta per a una consulta d’urgència perquè sembla que un tractament que li han fet (amb trasplantament inclós) no acaba d’anar bé. Després d’esperar més d’una hora, tot i la gravetat i el malestar de la pacient, les primeres paraules del metge són:

– Ja m’han dit que t’has estat queixant de què et fem esperar molt. Mira, això és un hospital, i entres a la consulta quan jo dic. I si et queixes molt, igual ni t’atenc, mira què et dic.

Vos jure que no m’ho invente. Això i que a una unitat d’hematologia d’un dels hospitals més grans de Barcelona deixen dos o tres persones, i de les que tenen menys experiència, per al mateix nombre de pacients que es tracten tot l’any. Perquè, què hi farem, els limfomes i les leucèmies no es prenen vacances.

A la desesperada, penses que potser val la pena mirar un centre privat, a veure si aquestes setmanes et poden tractar una mica millor. Oh, sorpresa. A la clínica aquella amb tant de renom perquè hi van a parir les infantes, ‘la planta d’hematologia al mes d’agost està tancada per vacances’.

Més despropòsits: les receptes, que en lloc de fer-te-les a l’hospital on et tractes te les ha de fer el metge de capçalera (demana hora, fes cua, perd temps…), a l’agost no es poden fer. ‘Només si són d’urgència’, em diuen per telèfon. I així portem gastats més de 200 euros aquest mes en medicines que al CAP no consideren d’urgència però que s’han de prendre ja, i són cares i necessiten recepta. Sort que els de la farmàcia es posen al nostre lloc i ens les donen confiant que els hi portarem les receptes més endavant. Però no són maneres. Vaja, dic jo.

I ara que torne a passar hores a l’hospital cada dia, no us vull ni dir com està la sala d’urgències. Ahir els acompanyants estaven asseguts al carrer, a la vorera, perquè a la sala d’espera no cabia ni una agulla.

Ja sé que a gairebé tothom li fa il·lusió tindre les vacances a l’agost. Però aquesta situació és tercermundista i no crec que passe a cap altre país civilitzat del món, perquè és, sincerament, vergonyós. I, no cal dir-ho, altament perillós per la salut.



  1. Jo aquestes amenaces les denunciaria on pertoca perquè si continuen fent-se no és per res més, que per la impunitat en la qual resten. Que no us facen perdre el temps en els propis serveis d’atenció al malalt, denuncieu-ho al jutjat més proper. Si un savi qualsevol no sap distingir entre una queixa i una amenaça, vol dir això, què no és cap savi, sinó un imbècil perfectament construït, què collons! per molt metge especialista que siga. Aquest metge lletraferit potser coneix Galè però, no coneix ni un borrall d’educació, tal com si li haguessen fet ample el cervell a colps de martell, i això, cal dir-ho, és una desgràcia que s’estén com una taca d’oli a la societat dels nostres dies. Qui té la culpa? doncs, una miqueta tots plegats perquè, qui no aprecia més el coneixement que la bondat? La principal ordenança de Plató en la República és concedir als ciutadans, segons la seua naturalesa el seu càrrec.  La  natura ho pot tot i tot ho fa. Els coixos no poden dedicar-se a l’exercici del cos, ni les ànimes coixes als exercicis de l’esperit, i les bastardes i vulgars són indignes de la filosofia. Crec fermament que si el resultat de la formació d’un metge és el que comentem, més val deixar-lo córrer  i que es faci la mà tant com puga. Així ens estalviaríem un pixorro més entre nosaltres. Potser, ho hauria pogut dir d’una altra manera, però, em bull la sang amb tanta pedanteria, xe!

Respon a valldalbaidi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent