Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 5 de març de 2008

Els bisbes ja no s’amaguen

M’agrada que els bisbes hagen triat el cardenal Rouco Varela per estar al capdavant de la Conferència Episcopal. Segons com es mire, és una mostra de sinceritat i honestedat: s’ha acabat això d’intentar fer veure que són una altra cosa. Ja no cal que dissimulen més.

Per si els seus principis no quedaven clars, ara han nomenat com a cap de la inquisició l’arquebisbe de València (el mateix que fins ara m’ha negat l’apostasia, però ja li arribarà ordre de l’agència de protecció de dades, ja, que no pense donar-me per vençuda). Bé, ara ja no li diuen inquisició, sinó “comissió per a la doctrina de la fe”, però vaja, que ve a ser el mateix (tot i que ara no cremen gent a la foguera, encara que em sembla que no per falta de ganes).

Jo el que espere és que amb aquests moviments els no sé quants milions de catòlics que diuen que viuen entre nosaltres se n’adonen de com tenen el panorama. Que no aspire a què deixen tots de creure d’un dia per l’altre ni que acaben apostatant en massa (seria tan bonic!), però si més no que aprenguen a destriar el gra de la palla i a saber quan els estan manipulant i en quin sentit, i que la seua religió (que em sembla molt respectable) no hauria de tindre res a veure amb retallar les llibertats de les persones, insultar els que pensen d’una altra manera ni, fins i tot, votar el PP. Perquè ben entés, el cristianisme hauria d’estar més prop de votar a l’esquerra més radical que a cap altra cosa. O no?



  1. Un capellà vell amic meu i de tots els penjats de Mallorca, fossin ionquis o escriptors en català (de fet era de família de rics i va morir a les Hermanites més pobre que una rata perquè els seus protegits cada dia li pentinaven la cartera), un dia em va veure passar pel carrer i em va cridar. Vàrem xerrar una bona estona. Li vaig dir que jo tenia molts de pecats perquè només m’havia confessada una vegada, quan vaig fer la Comunió (jo no sóc casada per l’esglèsia). Va respondre textualment.
    –Tu, tens pecats? Els qui en tenen són els capellans!
    I de la butxaca dels texans es va treure una cosa que jo vaig pensar que era un mocador, i va ser una estola, per una banda morada i per l’altra color d’or. Va acotar una mica el capet com si entràs en contemplació (i així era, suposo, perquè era un ésser bondadós, però gens comediant) i em va allargar els dos caps d’aquella trinxa i va dir, ben concentrat, el ritual: “ego te absolvo in nomine Patri….” El cas és que, tot i el meu agnosticisme, vaig tenir la sensació, que no he tingut pus mai més, d’haver rebut un do. Em vaig sentir com transformada.
    Sé que aquestes sensacions poden venir per d’altres conductes. Vull dir que no em va desbaratar el cap.
    Ah, també vull deixar ben clar que crec que és necessari, urgent, i hauria de ser multitudinari, APOSTATAR TOTS EN L’ACTE, com aconsella la titular d’aquest bloc. Encara que se’ns hagi aparegut la Mare de Déu de Fàtima. És a dir: la mateixa estratègia d’en Benet, del PSUC, demanant el vot per CIU. Igual. Crec que és necessari apostatar. I crec que molts cristians sincers pensen el mateix i ho faran.

  2. I tanta gent que parla i de l’integrisme islàmic!.

    Els que ens pot fotre de veritat és el majoritari a casanostra. Però com que l’hem vist tota la vida, a molts no els crida l’atenció perquè és “normal”.

    No hi ha cap religió bona, que no vol dir que no hi hagi creients bons. Per això, voldria que tanta gent com està contra les mesquites fos coherent i també estigués contra el temples catòlics.

    El catòlic fanàtic és aquell que tracta de pobre ignorant i supersticiós un que cregui que la concepció del seu Déu-Home es va deure a un llamp. Li dira: “Que n’ets de babau!. Com vols que un llamp passi “per allí” sense fer cap destrossa. Si tothom sap que al Déu-Home el va concrebre un colom que en realitat era l’esperit Sant, una de les tres personalitats que en realitat són una”, i després afegiria que cada diumenge es menja el Senyor transfigurat en una peça rodona de pa sense llevat. “Aquesta gent amb les seves primitives supersticions”, pensa el catòlic mentre passa el rosari si veu algú que recita un mantra o resa de cara a la Meca…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Anticlerical per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent