El debat (la prèvia)

Probablement acabarà decebent-me, però la veritat és que em fa gràcia tota la parafernàlia que envolta els debats. I això que, com ja he dit, no votaré per cap d’aquest dos senyors.

Els últims debats que recorde haver-me mirat amb ateció em van pillar, fa ara quatre anys, a Nova York. Bush Jr. y John Kerry es jugaven la presidència de l’imperi ianqui, i com a part del meu màster en periodisme a NYU, vaig haver de fer seguiment i cròniques de les lluites cara a cara. Tota una experiència.

El que més m’interessa d’aquest debat és mirar d’entendre què hi veuen set milions de persones en Mariano Rajoy, perquè jo no li veig l’atractiu per enlloc. Si sembla que als que són del PP de pura sang no els hi fa el pes (tot i que, és clar, el voten per ser del partit), què té aquest home per convèncer tanta gent de què ell seria un bon president de l’estat espanyol?

Però, sobretot, el que em fa il·lusió d’aquest debat és veure’l amb la M., ben proveïdes de rosetes (els del nord en dieu crispetes) i altres aliments dels que no alimenten, i comentar cada jugada en directe (en lloc de penjar-nos al telèfon cada cinc minuts com hem fet altres vegades els últims anys).

Demà ja explicaré què m’ha semblat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *