Era l’últim tràmit que em faltava per posar punt i final al malson dels darrers mesos. Hui he tornat les claus. I, amb elles, els lligams que poguera tindre amb unes persones amb les quals, en el fons i per fort que sone, gairebé no he tingut mai res en comú.
Ara ja puc realment començar de nou, mirar endavant, pair els fets i assentar els records sense rèmores incòmodes i absurdes que tot ho distorsionen. Tot va posant-se al seu lloc. Ja era hora.
I no només això. Com em deia algun lector a l’apunt de quan començava el dol, i tot i que aleshores em costava de creure, la vida és forta, persistent i ens empeny. És més, ara amb més energia que mai. Amb ganes de menjar-me el món. O, més ben dit, d’assaborir-lo. Sense pressa ni desori, però sense deixar passar les coses bones per pors absurdes o prejudicis sense fonament. I gaudint molt de la gent que ens estima i que estimem i que, al cap i a la fi, és el més important que tenim.
Toca passar pàgina. I jo ja porte un parell de nous paràgrafs escrits. Veurem què em deparen els propers capítols.
…i molta, moltíssima sort!!
M i G
Felicitats per aquesta nova vida que comences!
Espero que vagi molt bé!