Home, sweet home
Ja està. Fet. Totes les coses són ja al pis que serà ma casa a partir d’ara. A la foto en veieu unes quantes: la pila de caixes de llibres i trastos, i l’orquídea a punt de florir que vaig portar el dia d’abans amb molta cura perquè no li passara res (gràcies per la passejadeta en cotxe, Carabassa!), i la llauna de coca-cola, combustible imprescindible els últims dies.
En una estona em portaran la nevera i la rentadora, comprades ahir a un establiment on tot és eficiència (gràcies pel consell, D.!). I en uns dies tot estarà al seu lloc i començaré a sentir-me encara més bé.
Però tot això, com dic, serà en uns dies, perquè per celebrar aquest pas, i com a premi a tot el que he superat, demà me’n vaig uns dies a Lanzarote a agafar solet, recuperar forces i gaudir d’una companyia més que fantàstica.
Ben mirat, no m’ho munte tan malament. Haver canviat l’escala de valors arran el que m’ha passat, i posar per sobre de tot la cerca de les estonetes diàries de felicitat que considere mínimes per anar tirant, de moment funciona. I molt bé.
Mira que ens has fet patir!
Sort en el nou camí que ara comences i gràcies per compartir-lo amb tot@s nosaltres
T’enyorarem.
Bones vacances (t’ho mereixes) i sigues feliç
Jaume.
El pis i la vida necessiten temps perquè de l’altra necessitat, intel·ligència, a tu te’n sobra. Au! a desfer caixes…