Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Hui és el gran dia

Fa setmanes que he començat el canvi de cicle, el passar pàgina, l’encetar un nou capítol. Però tot això prendrà forma tangible en un parell d’hores. Hui faig el trasllat. Les meues pertinences esperen, ben empaquetades (he fet un màster en precinte i paper d’embolicar d’aquell de bombolletes), en una trentena llarga de caixes de cartró.

A quarts de huit vindran tres senyors forçuts amb un camionet, les carregaran, juntament amb els pocs mobles que he pactat emportar-me (bàsicament, el meu despatxet), i tot cap a la casa nova. On, per cert, des d’ahir ja tinc llit, encara que no he dormit gens bé, no sé si per la novetat o pels nervis del dia que m’espera.

Tinc un rum rum a la panxa per veure com en sentiré quan passe la clau d’aquella porta per última volta. Però també certa impaciència per veure com anirà tot a partir d’ara, i ja ací. On posaré el sofà? Segur que aquesta serà la millor ubicació per la tele? Se sentiran a gust les meues coneixences quan vinguen de visita? Qui seran els primers convidats a passar-hi uns dies? (Gentola de fora de Barcelona, aneu prenent nota i veniu a veure’m!).

Faltaran encara moltes coses: més d’una visita a l’Ikea, trobar una nevera de coloraines que m’agrade, penjar un llum al dormitori, triar cortines, trobar el millor lloc per les plantes… Però tot això ja podré fer-ho amb la calma de qui s’enfronta a una pàgina en blanc per gaudir-hi escrivint, a poc a poc i amb bona lletra. Sense les pressions que tant m’han fet patir els últims mesos. I amb l’alegria de qui ha aprés a assaborir cada moment de la vida.



  1. Estan molt passades de rosca. Posa estors. A Ikea mateix en trobaràs de tota mena. El llum és un capítol a part (no em facis dir ‘làmpada de padet’ perquè m’hi nec). Jo no he trobat mai cap focus de llum que s’adapti a les meves espectatives lumíniques. Mentida: un. Però la meva filla me’l va confiscar i jo hi vaig accedir, pensant que en trobaria un altre igual tot d’una, la qual cosa no es va produir. Era un mig cilindre d’acer inoxidable d’uns 40 cm amb la part convexa mirant el sostre i la còncava il·luminant el paper, amb una potent base sobre la taula de feina. A la civilització, secció biblioteques, antigament il·luminaven així. El vaig comprar en una botiga alemanya que trafica amb excedents de producció, i trobes o no trobes. Jo havia d’haver comprat totes les existències, crec que n’hi havia tres. Cada dia hi pens durant més d’una hora i em pos de mala lluna. Per una vegada que veig una cosa clara i deixar-la escapar…
    Ànims i coratge. Si vares endurar Canal 9, segur que resistiràs un canvi d’escenari ple de possibilitats que per fina força han de ser més afalagadores.

  2. Enhorabona mestra! Sobretot per la força que tens… I que es contagia.
    Un beset molt gran i fins aviat.
    si ens necessites per montar i desmontar avisa!!!!!!!!!!!

  3. Les mudances sempre són traumàtiques, encara que no hi hagi qüestions sentimentals pel mig. Però, com tot, o gairebé tot, es pot enfocar per la cara positiva, i veig que tu comences a ser-ne experta. Bon trasllat, idò, i que sigui molt feliç a la nova casa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent