El nou sentit de la paraula “negociació”

Es veu que han canviat el significat de la paraula "negoció" i jo no m’havia enterat. Perquè, anem a veure… Al desembre vaig tindre una reunió amb els que em faran fora de casa aviat per definir quin preu té el meu cap i quants mesos més els dicta la consciència que puc estar ací.

Tampoc no importen massa les valoracions afegides, anem al gra. Em van demanar que jo diguera quantitat i data. Jo vaig dir: x i finals d’estiu. Ells van respondre: com a molt, x/2 i finals de primavera, però ens ho hem de pensar i en tres o quatre dies et fem una contraoferta.

Els tres o quatre dies han esdevingut mes i mig llarg, i si han dit res és perquè m’he buscat una advocada que s’ha posat en contacte amb ells, perquè jo no suporte portar la negociació sola, quan a més ve acompanyada d’insults i desprecis (on han quedat aquells ‘no saps com apreciem el que fas per la nostra filla’???).

I ací ve el més gros de la qüestió. Perquè jo pensava que una negociació era com un regateig al mercat de Marràqueix, que tu dius 2, l’altre diu 10, i tu vas pujant i l’altre baixant fins que un decideix no cedir més i s’arriba a un acord. Doncs es veu que no, tu. Perquè ara, en la primera "contraoferta" pel meu cap, diuen que em volen donar molt menys del que van dir aquell dia, i que me’n vaja de casa el mes que ve!!!

Sort que tinc gent fantàstica al voltant que em dóna suport i m’anima a no decaure, i que em diuen que si puc amb tot això, podré amb el que se’m presenti en qualsevol altre moment de la vida. (I, a més, sense fumar!) Però és que jo ja estic farta de superar-me i de tindre aguante. Jo el que vull és que s’acabe d’una vegada per totes.

Crec que hui serà un dia dens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *