Apòstata desficiosa

Segon dia d’aventura immobiliària i catorzé sense fumar (que jo també tinc valor, haver triat un moment com aquest per desenganxar-me de la nicotina!). Després de veure 5 pisos en un dia, comence a ser conscient de la magnitud de la tragèdia. El que jo entenia per "menjador espaiós" és ara un distribuïdor ple de portes on és impossible posar no ja un sofà de tres places, ni tan sols un sillonet per llegir.

Quan diuen "necessita una miqueta de pintura" volen dir que el pis es cau a trossos. I si en posar la mà a la paret se’t queda tacada de blanc i el que te l’ensenya mira cap a una altra banda, sí, és que les parets regalimen humitat.

Però el millor m’ha passat per telèfon. Atenció a la conversa:

– Trucava pel pis del carrer no sé quin.
– Ai, ja l’hem llogat (quantes vegades es pot sentir això en un dia sense tallar-se les venes???).
– I en teniu algun altre semblant?
– Espera, que miro a veure… Mmm… Tu quant medeixes?
– Perdona?
– Sí, que quant medeixes.
– D’alt?
– Sí, clar, d’alt (com si fos el més normal, tu, demanar-te les mesures per llogar un pis).
– Doncs… gairebé 1,70.
– Ui, doncs aleshores res, perquè en tinc un moníssim, però els sostres són molt baixets, ha de ser per gent que no arribe a 1,60.

Vos jure que la conversa és certa.