Primer tast a les webs immobiliàries
Porte tres hores cercant pisos de lloguer a diferents webs immobiliàries, més que res per poder afegir les que tenen més bona pinta a les adreces d’interés, perquè el cert és que encara no sé quan hauré de començar a buscar de veritat. (Es suposa que m’ho havien de comunicar fa més d’una setmana, però ací ningú no diu res…).
El tema és desesperant. Ja no pel preu, que ja m’he fet a la idea (una altra cosa és com el pagaré), sinó per la poca vergonya que tenen alguns propietaris. Cuines que cauen a trossos, lavabos que no passarien una inspecció sanitària bàsica, clàusules abusives (fins a 10 mesos d’aval bancari!!!)… I tot això, com dic, només mirant les fotos a la web.
Si algú pot recomanar quines són les webs/immobiliàries més fiables, o de quines cal fugir com de la pesta, serà d’agrair que compartiu la informació.
Al final estava tan a punt d’un atac de nervis que m’he posat a mirar el meu horòscop per a l’any que ve. I mira, diu que no serà roín del tot. Encara gràcies.
De solucions n’hi ha unes quantes, però cap ràpida o fàcil: okupar; compartir; escopir-los a la cara, al Reina i a tota la púrria que es promocionen dia sí i dia també a Cal Cuní com si els deguéssim alguna cosa; no votar-los més (als que hi ha i als que hi podrien ser); saber que el que trobis serà a pesar de les seves polítiques d’ofegament contra els qui vivim del nostre treball i no d’especular, robar o de remenar-nos els nas; marxar fora vila com han hagut de fer centenars de milers de persones que no surten als Telenotícies; tenir sort…; i sobretot, somriure malgrat tot. Que tinguis sort.