Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Escolarització obligatòria als 3 anys (Walden 2?)

No tinc fills ni sé si en tindré. Però tinc amics que en tenen, i supose que els portaran a l’escola als tres anys, quan es pot i perquè els hi vindrà bé.

Però què passa si algú no vol portar les criatures a un centre d’ensinistrament des de tan petits? I si algú s’estima més donar un altre tipus d’educació si més no fins als cinc o sis anyets? Doncs amb el nou pla que prepara la Generalitat de dalt, ho tindran magre.

Ara volen que, als tres anys, tots a l’escola. Per llei. Que està molt bé per molta gent, que ja els portarien igualment sent una opció, però em fa l’efecte que això minva encara més les possibilitats d’alternatives educatives. Tots a passar pel mateix sedàs, imposem horaris estrictes i disciplines de grup des de ben xicotets, no siga cosa que algú aprenga a plantejar-se les coses d’una altra manera i després puga ser crític amb el sistema en què li toca viure.

Aneu amb compte, pares i mares, que d’ací no res vos prendran els xiquets al mateix hospital (perquè això de nàixer en un altre lloc tampoc no ho posen fàcil, no), per evitar que els contamineu amb alguna idea diferent.

Digueu-me radical, però des que he escoltat la notícia, no pare de pensar en Walden 2.



  1. Jo allò que més he sentit dir, és, què fem amb la criatura si hem de treballar els dos? Puc imaginar la més gran complicació si parlem de famílies monoparentals i el cas és, allà on hi ha una autèntica manca d’espai és a les guarderies de zero a tres anys. Coses del progrés cap a l’esclavitud total. Sovint pense en l’altíssim preu que paguem pel fet de voler viure independents, auto suficients i no se quantes coses més, però, allò que jo he pogut constatar fefaentment, en la cinquantena d’anys que arribe a tocar, és la pèrdua d’estabilitat familiar i personal i de tota casta que ens aclapara. I no parlem del reculament imparable en tot allò tocant als drets socials i minva dels guanys necessaris per poder establir-se a qualsevol lloc.  

    Bé però, tornant al que demanaves de l’educació alternativa soc de l’opinió que s’hauran d’articular els mecanismes adients per tal de permetre el més ampli ventall possible de mètodes pedagògics, sense perdre de vista l’eficàcia en l’educació social per tal de mantenir la cohesió necessària en tota societat. Això garantit, cadascú hauria de poder campar a lloure i fer allò que més l’interesse o potser li siga menester, que de tot hi ha, però, donades les circumstàncies actuals de transformació llampant en tots el àmbits de la vida, com ha d’estranyar qui no confie en la capacitat de l’administració afectada d’artrosi crònica?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent