Històries de barra de bar

Tranquils, que tot i la situació no m’he abocat a alcoholitzar-me de manera desesperada. Però aquest cap de setmana, a València, sí que he passat moltes hores a la barra d’un bar. Al de la meua amiga Laura, al barri del Carme.

I és ben curiós la d’històries que coneixes fent barra. La que més m’ha impactat és la del Bass, un jove senegalés que va arribar a València fa una setmana. Ha viscut uns anys a Cap Verd, treballant a una botiga d’artesania on la majoria de clients eren italians, i aquesta és l’única llengua comuna en què es podiem comunicar. Així que vaig mirar de recordar les quatre coses que sé d’aquest idioma, i vaig comprovar que el tinc molt rovellat, però que quan vols comunicar-te, l’esforç és el que compta.

Des de Cap Verd el Bass va aconseguir un visat per viatjar a Portugal en avió. Tot un luxe. Des d’allà va provar sort a les Canàries, on tenia coneguts, però no en va tindre, de sort. Així que va volar de nou cap a Europa i ha arribat a València. Viu amb quatre amics i, per ara, intenta vendre collarets i girafes de fusta entre els turistes.

Espera poder fer com els seus amics i treballar en la construcció. Probablement sense contracte, sense la seguretat adequada i explotat. Però té ganes d’una vida millor que la que li ofereix l’Àfrica.

Li desitge tota la sort, i li estic agraïda per la seua capacitat de contagiar l’esperit per tirar endavant, per dura que siga la situació en què et trobes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *