Anuncis al ‘nosaltres’, són tots legals?

Fa uns mesos que els de can Vilaweb van inaugurar un servei d’anuncis classificats. Jo, dotora de mena com sóc, me’ls mire de tant en tant, sobretot els que destaquen a la portada del diari.

I he de reconèixer que sovint em sorprenc amb les coses que anuncia la gent: des d’un carnet del Barça a un mul de dos anys, fill de pare ruc català i mare pura sang àrab egipciene de pedigrí. I em sorprén també la de gent que es ven mobles, que no sé si són els mateixos, però també n’hi han molts que tenen entrades per The Police i ja no saben a qui encolomar-li-les. I, com tothom, també em mire les ofertes que busquen tenir una relació extramatrimonial però amb certa continuïtat per mirar d’escapar de la rutina, que em sorprenen per la sinceritat i honestedat amb què ho plantegen.

Però hui, més enllà de la sorpresa, m’ha entrat un gran dubte. Hi un anunci que, en castellà, demana 300 euros per una gerra de més de 4000 anys d’antiguitat. Diu que és neolítica, que té un certificat que garanteix l’origen i que te l’envien gratis. Però que si quan la veges no et convenç, tens 15 dies per tornar-la i recuperar els diners.

Sóc una maniosa o alguna cosa no quadra? Per començar, és legal vendre art neolític? Ho pregunte perquè, sincerament, no ho sé. I si la resposta és que sí: 300 euros no són molts pocs diners per un objecte tan antic i tan ben conservat? (Tant que sembla fet despús-ahir a una classe de ceràmica d’imitació, ves per on). I això de ‘si no queda satisfet, li tornem els diners’, no sona a ‘envie’m els diners, que no tornarà a veure’m el pèl’?

Vaja, dic jo.

3 pensaments a “Anuncis al ‘nosaltres’, són tots legals?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *