The New York Times, ara totalment gratis

És una gran notícia. El magnífic diari The New York Times ha decidit deixar de cobrar per alguns dels continguts que ofereix a la web. Diuen que tot i que havien aconseguit un gran nombre de suscriptors, tenen més perspectives de futur en la publicitat que no pas en augmentar la quantitat de gent que paga per navegar per la seua pàgina.

També faran pública i d’accés gratuït l’hemeroteca des de 1987, i la d’abans de 1922, que per data ja és de domini públic. Per a la resta d’anys, cobraran per algunes coses i per altres no.

Es confirma així la meua teoria (ho sé, no només meua, però de vegades algú m’ho discuteix) de què l’accés a la informació a internet ha de ser 100% gratis. Crec que no he pagat mai per entrar a cap web. Com a molt, per aconseguir la llicència d’algun programeta, i si no hi ha més remei.

Ara, com es viu a internet de la publicitat és per a mi un misteri, perquè si em prenc com a model, la quantitat de bànners i anuncis que puc clicar en un mes s’aproxima a zero.

P.S.: Algú té experiència en fer servir el google ads a les seues webs o blocs? Funciona?

2 pensaments a “The New York Times, ara totalment gratis

  1. Pos sí…parece ser que los contenidos del TimesSelect, los artículos de opinión del The New York Times pasarán a ser gratuitos y todo hijo de vecino podrá leerlos. Si bien muchos de los periódicos digitales actuales conservan esa fórmula mixta de artículos de pago y en abierto, véase nuestro querido elpais.es, parece que la tendencia es a volver a los contenidos de acceso gratuito… Me pregunto qué pasará con publicaciones como Le Monde diplomatique (http://www.monde-diplomatique.es) que viven completamente de la suscripción de sus lectores. Convivirán con las publicaciones gratuitas por estar dirigidas a un público muy determinado o tendrán que abrir sus contenidos a todo el público?

    Salud!

  2. A mi no em sembla ni gran notícia ni tampoc qualificaria de magnífic al diari per mi desconegut, The New York Times. No sé anglès, i per altra banda, un diari és fonamentalment opinió i em tem que la línia editorial divergeix, potser una miqueta, dels meus interessos, els d’un simple treballador a jornal i membre d’una nació enlloc reconeguda. Ep! no tinc ganes d’emprenyar ningú, però, vull comentar que tots els diaris forts, ens mans de la banca i l’Estat, no cal dir-ho, han acabat regalant fulls als quatre cantons, al meu parer, per no perdre empenta en un món on el control de la informació ja és història. Quan jo llegia el periòdic, molts em demanaven com podia llegir un diari amb la meitat de fulles que no el de més tirada a la contrada ?  i que per descomptat gaudia de més possibles i sobre tot de més foteses intranscendents que al cap i a la fi, són les que et fan passar l’estona, és allò que si parlàrem de televisió, ens preguntaríem, per què els programes del cor tenen tanta audiència? Al comentari de més avall, algú ja s’ho pensa,  què passarà amb els diaris que viuen de subscripcions? Doncs, això mateix, s’hauran de mantenir amb subscripcions perquè les coses ben fetes s’han de treballar i el treball s’ha de pagar. Vull dir, de no ser que hi haja un interès militant i això sembla ser, encara no toca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *