Agost, i el món no s’acaba!

Se’m fa molt estrany seguir exactament el mateix ritme de vida que he portat durant els darrers mesos quan el calendari ja marca que hem arribat a l’agost.

Quan era xicoteta, em feia la impressió que a l’agost el món era d’una altra manera. I potser és que aleshores ho era. Anàvem a la platja o a la piscina municipal, o fèiem això que ara, amb cert glamour, es diu ‘turisme rural’ i que per nosaltres no era més que llogar una caseta a un poble perdut de l’interior. Però la vida quotidiana semblava impossible. Com si la calor fóra incompatible amb anar a comprar o visitar el dentista. Com si desconnectar de la rutina no fóra un privilegi sinó una obligació.

I recorde observar amb un to de llàstima les persones que veies treballant (cambrers, infermeres, conductors d’autobús -sense aire condicionat-, policies municipals…), que per mi esdevenien una mescla entre marginats socials i herois involuntaris pel fet d’haver de treballar durant el mes d’agost.

Enguany, però, tot és gairebé com si no haguérem canviat de mes. I em fa l’efecte que el fet de no poder tenir unes vacances amb cara i ulls em passarà factura més endavant. Però intentaré portar-ho tan bé com puga.

2 pensaments a “Agost, i el món no s’acaba!

  1. Hola desficiosa,

    A mi també se’m fa estrany treballar a l’agost. Estar ací a
    la feina amb l’empresa mig buida és rar. I ganes de treballar, cada dia que
    passa en tinc menys. Almenys de tant en tant puc pegar un volt per internet i “despejar-me”
    un poc, i pensar en què el divendres que ve, per fi, estaré a punt de començar
    les meues vacances. Ànim i bon estiu, encara que siga treballant

  2. Una de les coses que dificulta passar l’agost amb una certa normalitat, com si fóra un dels altres mesos, és que el teu àmbit de relacions el passe de vacances. Una cosa tan senzilla com el café i la xarradeta diària després del dinar es fa impossible perquè t’han tancat el bar. L’esmorzar, per breu que siga, és una altra cosa perquè has hagut d’anar a algun local diferent (si no els han tancat tots). Si vas a algun sopar amb amics, ets l’únic que es mira el rellotge perquè ningú més no té pressa.
    La setmana del 15 d’agost és una de les més difícils de superar si treballes, perquè pràcticament tot el món pròxim s’ha parat. Però tot passa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *