Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Significats de la paraula ‘compromís’

Entre les accepcions de diccionari de la paraula ‘compromís’, hui em quede amb dues:

– Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc. Si tens un compromís, l’has de complir.

– Situació crítica. L’han posat en un compromís i no sap com eixir-se’n.

Però el més interessant és, probablement, la locució ‘per compromís’: Ho van fer per compromís, però realment no tenien gens de ganes.

Per a tots aquells que ens preguntàvem ‘si no ara, quan?’, ja tenim la resposta: mai.



  1. Hi havien molts que deien que el pacte naixia mort. Jo no m’ho volia creure perquè evidentment, sent pessimista no s’arriba molt lluny. Hem de treure coses bones de tot això, i és que després d’aquestes eleccions, el pspv-PSOE es renovarà (ja sabeu l’acudit aquell que diu: "A un vaixell pirata que porta mesos a la mar, els mariners ja no tenen roba i els calçotets donen fàstic. Arriba el capità i diu: "Tinc dues notícies!! Una bona i una dolenta!!!" i diuen els mariners: "La bona! La bona!". I diu el capità: "Que avui ens canviarem de calçotets!!!!" i tots: "Què bé! què bé!".
    Ara la dolenta: "Que tu te’l canviaràs amb aquell, tu amb ell, tu amb aquest…").

    Doncs això és el que hi ha al pspv. Merda pa tots. Ara bé, a la vida real no està bé remenar la merda, però als partits polítics potser sí.

    Per altra part, què ha de passar amb esquerra unida?. A l’Estat hi ha gairebé milió i mig de vots que "es perden" per culpa de la llei d’Hont. Esquerra Unida sembla més una amalgama d’interessos que no pas un partit polític. L’escissió d’Esquerra i País i la possible creació d’un nou partit polític del tipus Iniciativa per Catalunya crec que és una esperança. Això sí, en aquest cas Esquerra Unida hauria de desaparèixer (i el PC presentar-se tot solet i sense màscares) per tal de no dividir el vot.
    Llavors, perdríem una altra volta les eleccions, però les coses serien diferents i podríem estar millor representats.  

  2. Ben trobat el post amb les dues accepcions. Fa tristesa però la incapacitat per arribar a compromisos (dels primers) per part dels nostres polítics. Pesen massa els interessos partidistes i els lideratges personals. 

  3. Però compromís, es català-valencià antic. L´accepció moderna de compromís: Tu diguis que si, que jo em comprometo ha fer el que vulgui

    Ja ho dic en el meu bloc TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Polítics, eixa espècie per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent