Un parell de reflexions arribades per telèfon

No és que em passara el dia d’ahir penjada del telèfon, però sí que és cert que amb cadascú amb qui parlava era inevitable mencionar el resultat de les eleccions. I alguns dels comentaris em van resultar especialment significatius.

L’E., des d’Oliva, a qui m’estime molt, deia que ‘és normal, la gent està omplint-se les butxaques amb tot això de la construcció i no volen que se’ls acabe el xollo’. A més, diu, ‘l’esquerra ha fet una campanya catastrofista, explicant les desgràcies però sense propostes, i amb això no s’il·lusiona ningú’. L’E. té una xiqueta (preciosa) que està a punt de fer un any. I ara veu que, com a mínim, haurà de fer P3 i P4 amb aquest govern. I això li preocupa. No m’estranya.

Per altra banda, la reflexió que més em va sorprendre va eixir de boca de mon pare, persona que no vota des dels temps de Felipe González per convicció abstencionista: ‘és al·lucinant, on més han robat és on més els han votat’.

Més clar, aigua.

3 pensaments a “Un parell de reflexions arribades per telèfon

  1. Ara, que ja ha passat tot, és ben fàcil dir; estava clar com l’aigua. No ho estava, tan clar, però sí que s’intuïa que les coses no anaven massa bé… només cal veure els candidats d’algunes de les opcions polítiques.

    Crec que és evident que a l’esquerra i la progressia, als nacionalistes d’esquerra, i als esquerrans (esquerraires?) nacionalites els cal una renovació, no sé si ideològica, però de discurs, mediàtica, i de persones, segur.

    A més, està començant a estendre’s el fet que els votants d’esquerra només es mobilitzen quan ja no hi ha res a fer.

    Ànim, que ja queda menys per a la següent oportunitat.

  2. També jo i la gent que m’envolta no deixem de parlar dels resultats electorals i demanar-nos què ha passat. Em console pensant que el 74% dels valencians no ha votat PP, per molt que Francisco Camps repetesca una i altra vegada que ells són "el partido de los valencianos". Idò…4 anys més de passar pena. I, segurament, 4 anys d’"exili" voluntari (o no). Quina descoberta aquest bloc!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *